Brussel·les insta a supervisar la integració del Popular pel Santander
La Comissió Europea adverteix dels potencials costos derivats dels litigis
La Comissió Europea va apressar ahir les autoritats competents a seguir amb atenció tot el procés d’integració del Popular al Santander, en especial pel que fa a l’evolució dels riscos al banc adquirent. Així ho va dir en un informe de la direcció general d’Economia i Afers Econòmics, publicat ahir. “La implementació efectiva de la transferència de Banco Popular a Banco Santander ha de ser vigilada de prop per les autoritats supervisores”.
Segons Brussel·les, cal seguir molt de prop qualsevol risc derivat dels potencials costos de litigació que puguin emprendre els exaccionistes del Popular, que aquest 7 de juny passat van veure com el Banc Central Europeu (BCE) decidia la resolució de l’entitat i la seva adjudicació al Santander per un euro. Un mes després, les demandes i querelles s’amunteguen a l’Audiència Nacional i tot apunta a llargs processos judicials. El Santander, en qualsevol cas, només es veuria afectat si es provés –tant per la via civil com per la penal– que els accionistes o creditors es van veure perjudicats per pràctiques comercials o delictes anteriors a la intervenció del Popular.
L’informe de la Comissió alerta d’altres riscos en el sistema financer espanyol, encara que també remarca en diferents punts que la banca gaudeix en general de bona salut i s’està beneficiant dels ajustos dels últims anys. Per exemple, destaca que els bancs espanyols estan diversificant les seves fonts de finançament i continuen reduint els seus deutes, però posa també de relleu que el nou crèdit concedit a les pimes i les famílies està creixent.
Amb la base del creixement econòmic i la creació d’ocupació, Brussel·les recorda altres conseqüències positives, com la reducció de la morositat o els ajustos en la capacitat –oficines i plantilles– dels bancs. Això els ha permès
La Comissió entén que la reprivatizació dels bancs públics és massa lenta i espera progressos
salvar les dificultats en els marges derivades dels baixos tipus d’interès i generar capital de manera orgànica, és a dir, per l’obtenció i no distribució de beneficis.
Malgrat tot això, la Comissió creu que no hi ha lloc per a l’auto-complaença i assenyala la lentitud amb què s’estan produint els processos de reprivatizació de les entitats rescatades durant la crisi. Sobre aquest punt, assenyala que espera progressos de les autoritats espanyoles a l’hora de desinvertir de Bankia i BMN, afegint que Brussel·les continua vigilant la implantació dels plans de reestructuració de les dues entitats.
En aquest cas, Espanya no complaurà Brussel·les a curt termini, ja que a començaments del 2017, i per la via del reial decret, el Govern va allargar dos anys el termini de sortida del capital de Bankia i BMN, que en uns mesos tancaran la seva fusió. L’entitat resultant ultrapassarà els set anys de vida com a nacionalitzada si finalment l’Estat surt del capital el 2019. Molts anys alterant la competència.
Finalment, Brussel·les adverteix que la recent decisió aprovada pel Govern que demora la posada en marxa de la reforma de les caixes d’estalvis “redueix els incentius perquè les fundacions bancàries venguin les seves participacions de control en les antigues caixes”.