“El món sencer serà com Rússia: una dictadura subtil”
Tinc 39 anys. Vaig néixer a Kíev i visc a Londres. Soc escriptor i consultor de projectes europeus a Rússia. Estic casat i tinc tres fills (10, 7 i 7, bessons). Política? Soc un liberal que s’autoodia. Déu? Soc de família jueva russa i vaig a la sinagoga.
Diu que va a la sinagoga?
Sí, soc jueu practicant. La meva família és judeorussa des de temps immemorials.
Però viu a Londres.
Els meus pares van emigrar de Kíev el 1978, quan jo tenia nou mesos, per no acabar a la presó.
Què havien fet, els seus pares?
Poeta i assagista, el meu pare distribuïa còpies de textos de Nabokov, novel·lista proscrit. I el KGB soviètic va actuar.
Què li va fer?
Amenaçar-lo. Et feien entendre que acabaries molt malament si no desapareixies. Et convidaven a anar-te’n. I els meus pares van fugir de l’URSS, com tants intel·lectuals.
Per què van triar Londres?
El meu pare feia ràdio i li van oferir feina a la BBC, a Londres.
Com s’hi va sentir vostè, a Anglaterra?
Vaig sentir que era rus, no volia ser anglès. Vaig mantenir distància amb els anglesos.
Es va sentir rebutjat?
No: els anglesos no et pressionen com els americans, que et forcen a americanitzar-te. Els anglesos et deixen ser: vaig decidir ser una mica rus. Als meus fills no els passa.
Quan va recontactar amb Rússia?
La meva mare recorria Rússia per produir documentals televisius, i des d’adolescent la vaig acompanyar. I vaig observar.
Ha arribat a entendre l’ànima russa?
Això de l’“ànima russa” insondable els agrada molt als russos: els serveix com un truc per no aprofundir en els seus traumes.
Quins traumes?
Per on comencem? Per la seva guerra civil? Per l’Estat totalitari soviètic? Per les matances de la Segona Guerra Mundial? Per la decadència moral dels anys setanta? Per l’ensorrament de l’imperi...?
Per la Rússia actual: és democràtica?
No és democràtica ni totalitària: és autoritària. I la seva aparença de democràcia és el pitjor, perquè destrueix entre els russos la idea que la democràcia és creïble i viable.
Això és culpa de Putin o dels russos?
De tots. Però vaig més enllà: avui penso que Rússia s’ha avançat a la resta del món.
Què vol dir?
El món s’encamina cap al que l’actual Rússia ha prefigurat, a saber: una aparença democràtica de pluralisme, que és només una màscara buida. A sota, no hi ha divisió de poders i la societat civil està desmotivada.
Deu n’hi do, el que ha fet Putin!
Putin gaudeix d’una popularitat del 84% des que es va annexionar Crimea.
Els russos prefereixen la grandesa russa a la vida democràtica?
Molts russos sí. I Putin ho sap i ho conrea.
Com ho fa?
Culpa els veïns occidentals de tots els mals de Rússia... I li funciona.
Això és que els russos viuen bé.
Millor que abans: Putin ha tingut sort amb l’economia. Però el seu poder no ve d’això.
D’on ve?
De dues coses: la propaganda i la força dels serveis de seguretat. L’economia... si va bé, millor: estalvia l’ús de la força.
Propaganda i força.
La propaganda passa per la desinformació: rebutjar els fets, empunyar la postveritat.
O sigui, la mentida. Com Trump?
Putin i Trump insisteixen que la veritat és el que ells diuen, encara que un dia sigui una cosa i l’endemà una altra. No hi ha debat possible.
No hi ha protestes a Rússia?
Sí, però la propaganda diu que els promotors de les protestes són agents del Kremlin... I això desmotiva molt. La gent sent que tot està podrit, els joves no tenen fe en el futur... i s’acullen a l’únic segur: Putin.
Els homosexuals no deuen estar gaire contents...
Putin els assenyala com a cap de turc per redirigir la ràbia social. En el passat vam ser els jueus, però avui funciona millor que paguin els homosexuals.
Per què?
Perquè són febles. Surt baratíssim fuetejarlos. Ideal per al capitost! Darrere de l’homofòbia russa no hi busquis cap discurs religiós o moral, només hi ha lògica carcerària.
Lògica carcerària?
Sí, és a dir: el fort sodomitza el feble. La lògica carcerària és la llei veritable a Rússia! El rus sent que l’únic sòlid, estructurat, des del gulag dels tsars i el gulag soviètic fins avui... és la llei de la presó: allà està tot clar.
Quin calfred m’ha fet venir, ara.
Per què els russos menyspreen Mikhaïl Gorbatxov? Perquè senten que tot se li va escapar de les mans, perquè per ells és un fluix!
Així són els russos?
Al rus el fascina el teatre, la gran escenificació en la política, la vida personal, la cultura, l’arquitectura, l’assassinat, els suïcidis... Tot, tot molt escènic!
Què em diu del futur?
La meva mirada és postnacional, però veig cap a on va el món postcomunista, postcapitalista, postmodern: governants autoritaris que es diuen tribuns del poble.
Putin n’ha estat el profeta?
Fes-te a la idea que el món sencer serà un dia com avui és Rússia, una dictadura subtil, un teatre gegant.