“Treballar és una festa”
L’actriu Asunción Balaguer al novembre assolirà els 92 anys, una edat olímpica. “No m’han agradat mai les festes, ni sortir a ballar, en canvi, treballar al cine, al teatre o a la televisió per a mi sempre ha estat una festa..., quan em truquen per treballar tinc una gran alegria”, ens diu des de Madrid però amb accent de Manresa, ciutat on va néixer el 1925. L’any passat va sortir a la sèrie Olmos y Robles de TVE. “Als rodatges, a l’escenari, els actors parlem de les nostres coses, tenim un llenguatge propi”. Els companys de feina, doncs, es converteixen no tan sols en els millors amics sinó en la família pròpia. És el cas d’aquesta prolífica artista que va conèixer de molt joveneta Paco Rabal, amb qui va compartir la vida fins a enviudar-ne el 2001, i del qual té dos fills immersos també en el gremi artístic, Teresa i Benito.
Eren sis germans, amb una mare d’idees avançades, que tocava el piano i cantava, i un pare metge, de caràcter sec. Malgrat les desavinences dels progenitors, la infantesa sempre és un territori blindat. La diversió consistia en anar amb les monges fins al passeig, amb els plàtans enormes de sempre. La primera escola va ser al convent de Sant Francesc. La seva tia n’era la superiora. “Es deia Ignàsia i la mare comentava que s’havia fet monja perquè no era gaire agraciada, tot i que era molt llesta”.
A l’institut tot va canviar. “Ja hi havia la República i els nois i les noies estudiàvem junts, sens dubte aquella educació va ser més lliure i divertida. A casa també hi havia un ambient obert, es parlava de tot, la mare feia festes i venien les nòvies dels meus germans, teníem una gramola amb discos de foxtrots, jo també tocava el piano i tothom ballava”. Una professora de literatura li feia recitar poesia, i ella no tenia vergonya quan es tractava de pujar a l’escenari i cantar. Per això la mare la va empènyer a estudiar cant i teatre.
Tenia tretze anys quan es va traslladar a la capital, a casa d’unes cosines de la mare. A l’Institut del Teatre va coincidir amb Aurora Bautista. “Jo li vaig deixar el vestit per a la seva primera actuació”. També va fer algun curs de Filosofia i Lletres a la universitat. Molt aviat va ser contractada al teatre Romea. Hi va estrenar L’alcova vermella de Josep Maria de Sagarra. “Era un home agradable, respectuós, assistia als assajos”. El salt a la companyia Lope de Vega que dirigia José Tamayo no es va fer esperar. “El castellà em costava, perquè fins aleshores només havia fet teatre en català. ‘Cuidado con el acento’ em deia Tamayo, i em corregia”.
El director havia incorporat actors que havien treballat amb Margarida Xirgu, però també tot de gent jove que necessitava en els repartiments. Va ser així com va conèixer Paco Rabal. “Els joves ens vam anar casant entre nosaltres, Paco i jo, a Barcelona el 1951”. Quan van tenir fills, ella es va dedicar a la criança. La parella sempre va mantenir l’amor inicial tot i les aventures de l’actor. Asunción Balaguer ha interpretat en teatre Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Miller i Guimerà... En el cine l’han dirigit Jaime de Armiñán, Pilar Miró, Fernando Trueba, Moncho Armendáriz... El 2012 va participar en el muntatge Follies, dirigida per Mario Gas, on feia de vedet, paper per al qual va haver d’aprendre claqué. El mateix any va estrenar El tiempo es sueño, una obra basada en la seva vida professional, escrita i dirigida per Rafael Álvarez, el Brujo.
Aquesta dona afable, transparent, que sempre ha parlat sense complexos d’ella i de la seva família, exhibeix una personalitat marcada. “Ara mateix no tinc cap oferta i això no m’agrada, m’entretinc fent mitja i llegint, la mare ens va ensenyar que les noies havíem d’estar fent coses, quan venia de Barcelona em duia llibres de poesia que llegia de seguida i em posava a plorar”. Té doncs una ànima sensible. El sentit de l’humor li ha vingut de més gran. Feliç de com li ha anat la vida, perquè ha estat generosa amb ella, encara recorda el seu Paco, a qui malgrat tot sempre ajudava. Avui gaudeix de la companyia de fills i nets. En té sis, i quatre besnets. “M’agrada que vinguin a casa, a dinar o a berenar”. Xerraire, activa i ben aviat olímpica.
L’actriu es manté activa: l’any passat va participar en la serie ‘Olmos y Robles’ de Televisió Espanyola