Borg i McEnroe, de la pista al cine
UNA PEL·LÍCULA RETRATARÀ EL TENNISTA SUEC I EL SEU DUEL AMB EL NORD-AMERICÀ. SE CENTRARÀ EN LA FINAL DE WIMBLEDON DEL 1980, EL XOC MÉS IMPORTANT DELS TENNISTES
Els duels llegendaris són història de l’esport. Contrincants, rivals, equips, persones... dues posicions enfrontades en un matx que es grava amb lletres d’or per a la posteritat. El tennis ens ha donat grans partits, veritables duels llegendaris, però n’hi ha alguns que s’han convertit en mites. Aquest és el cas de la final de Wimbledon del 1980 i dels seus dos protagonistes: Björn Borg i John McEnroe. Un suec elegant i de poques paraules contra un nord-americà fàcil d’emprenyar i llengua viperina. El dretà nòrdic enfrontat a l’esquerrà americà.
Aquest mític duel es portarà a la gran pantalla gràcies a una coproducció sueca, danesa i finlandesa. Els dos encarregats d’interpretar els tennistes són Sverrir Gudnason (Borg) i Shia LaBeouf (McEnroe). El director del film és Januts Metz Pedersen, danès, conegut per dirigir alguns dels capítols de la segona temporada de True detective (HBO).
Gudnason és l’actor menys conegut dels principals protagonistes del film. Nascut el 1978 a Suècia però criat a la capital de Finlàndia, Hèlsinki. Els seus inicis es van orientar cap al teatre, disciplina que va exercir a la ciutat finlandesa mentre estudiava a l’escola d’interpretació. Va voler fer el salt a un mercat més gran i va tornar a Suècia, on es va trobar un problema: era d’origen suec però no dominava l’idioma. Va aprendre ràpid i va ingressar a l’escola interpretativa Sant Erik. Més tard va fer el salt de l’escenari cap a ser actor de pantalles, tant cinema com televisió. La seva carrera cinematogràfica ha estat gairebé exclusivament nacional, tret de dos rodatges a Dinamarca. Aquesta pel·lícula serà la primera que li donarà una projecció internacional, gràcies a la fama del personatge que interpreta.
D’altra banda, LaBeouf és la cara més coneguda. Nascut l’any 1986 a Los Angeles, la seva trajectòria cinematogràfica va fer un gir important. Va començar fent treballs per a Disney, en pel·lícules de poca repercussió. La seva presentació internacional va arribar quan va protagonitzar
Transformers (2007), primera part d’una sèrie que encara avui perdura però de la qual ell ja no forma part.
La seva consolidació a Hollywood va arribar gràcies a la quarta part d’Indiana Jones, amb la calavera de cristall (2008). Per aquest paper va ser guardonat als Bafta com a millor actor emergent. A partir d’aquell moment, la seva carrera va fer un tomb, treballant en pel·lícules molt més dramàtiques, d’autor i complexes. Per exemple Nymphomaniac (2013) de Lars von Trier o Cors
d’acer (2014) al costat de Brad
Pitt.
La rivalitat entre Borg i McEnroe va ser icònica entre el 1978 i el 1981. Es van enfrontar vint-i-dues vegades, catorze de les quals oficials. El resultat? Empat a set. El 1980 va ser el clímax: final al US Open, al Masters i la de Wimbledon. Aquesta última es va declarar el millor partit de tennis que s’ha jugat mai. No es va superar fins a la final, també de Wimbledon, entre Roger Federer i Rafael Nadal el 2008. El partit que van disputar el suec i el nordamericà va tenir de tot. McEnroe va ser esbroncat pel públic després de la seva semifinal contra Jimmy Connors, per protestarho absolutament tot. El seu caràcter va impregnar parts de la final però va xocar contra el mur de gel que era Borg. No s’immutava absolutament per a res. Es van salvar pilotes de partit i es va arribar als cinc sets amb tie break en el quart.
Durant tres hores i cinquantatres minuts, Borg i McEnroe van competir en un duel titànic, consolidant una rivalitat històrica. La pel·lícula també reflecteix la pressió psicològica a què es van enfrontar tots dos i fins i tot es van infligir mútuament. Dos estils contraposats. Dues personalitats totalment diferents.
Els biopics esportius portats al cinema no són una novetat encara que no s’hagin explotat les grans rivalitats. Molt poques pel·lícules se centren en duels o rivalitats. Tenim pocs exemples, com la pel·lícula Rush (2013) que se centrava en el xoc de fórmula 1 entre Niki Lauda i James Hunt. El documental Magic & Bird (2010) també retratava l’enfrontament entre les dues llegendes de l’NBA als anys 80.
Una obra més que continua eixamplant els biopics de rivalitats esportives portats a la pantalla gran. Els fans d’aquests tipus de films esperen que no sigui l’últim perquè queden molts duels per recordar.