Jordi Herreruela
DIRECTOR DEL FESTIVAL CRUÏLLA
El Parc del Fòrum s’ha convertit durant el cap de setmana en l’epicentre musical de Barcelona amb un programa intel·ligent que ha tingut com a premi l’aplaudiment dels 25.000 espectadors i el cartell de tot venut.
Més enllà de la programació i la logística bàsica, l’experiència de“alboroto” l’usuari és part essencial de l’èxit d’un festival. Al Cruïlla semblen conscients d’això. Ho demostren detalls com el disseny de l’escenari Estrella Damm. Lluís Danés va inventar per a l’ocasió una gran màquina plena de gramòfons a què anomena “destil·leria musical”, amb un cert aire de Jules Verne. Dues pantalles rodones a banda i banda reflectien el que passava al prosceni perquè els espectadors que eren més lluny no es perdessin cap detall en la mesura del possible. Va ser en aquesta singular destil·leria on, quan va morir el capvespre, va firmar el seu concert una de les formacions més interessants de la jornada d’ahir, Little Steven & The Disciples of Soul, i on ja a altes hores estaven previstes les actuacions estel·lars de Pet Shop Boys i The Prodigy.
Particularitats com l’escenografia del principal escenari del parc del Fòrum contribueixen a donar un toc diferencial al Cruïlla, al qual ahir van anar unes 22.000 persones. Un altre factor interessant: la presència de famílies durant les primeres hores del festival, que en realitat acaba avui diumenge amb activitats que posen èmfasi, precisament, en aquest sector de públic.
En la jornada de dissabte, el personal va començar a vibrar a primerenca hora a l’escenari Cruïlla Enamora gràcies a l’últim projecte -M-, nom artístic del cantant de rock francès Matthieu Chedid. -Ms’ha aliat amb el mestre de la kora maliana Toumani Diabaté i el seu fill Sidiki, així com la cantant de la mateixa nacionalitat Fatoumata Diawara en el projecte Lamomali. Tots ells, amb vuit músics més, van reviure al Fòrum aquest fascinant viatge musical a cavall de París i Bamako i van donar lloc a una rica paleta en què van conviure temes engrescadors i ballables (Bal de Bamako, L’âme su Mali) i subtilitats com el Lampedusa què van edificar amb els seus kores els griots del clan Diabaté.
La proposta de -M- i els seus amics s’alternava en la programació amb la del pianista i cantant britànic Benjamin Clementine, que va comparèixer a l’escenari Time Out. El jove artista ha causat gran impacte amb el seu únic àlbum fins ara, At least for now (2015). Ha anunciat un segon treball per al mes de setembre d’aquest any, I tell a fly, del qual de moment ja ha avançat algun tema. És el cas de Phantom of Aleppoville, un dels que va interpretar a Barcelona a més de peces més conegudes com el Condolence que el públic va voler cantar amb ell. Al piano de cua, i assistit per vuit intèrprets entre els quals figurava una esplèndida coral de quatre veus, Clementine ofereix un temari confessional, poètic i, de vegades, de molt complexa arquitectura sonora. Malenconiós, dolençós i sofisticat, per moments dibuixa un cabaret tan personal com magnètic.
Quan Clementine encara no havia acabat el seu concert, ocupaven l’escenari de gala del Cruïlla Little