El cinema que va sorgir de la televisió
‘Downton Abbey’ es convertirà en pel·lícula, un camí que ja han recorregut diverses sèries amb sort dispar
La família Crawley i el seu servei tornaran a omplir de vida Downton Abbey, tot i que aquesta vegada serà per gravar una pel·lícula i no una sèrie de televisió. Després de mesos de rumors, Michael Edelstein, president de la divisió internacional de NBCUniversal, va confirmar a finals de juny que la pel·lícula ja fa temps que està en marxa i que s’està acabant de polir el guió. Edelstein també va avançar quina serà la gran dificultat de la missió: reunir els vint actors i actrius principals del repartiment, involucrats en altres projectes, amb vista a començar el rodatge el 2018.
El creador de l’aclamada sèrie britànica, Julian Fellowes, s’ha mostrat entusiasmat amb la idea de reprendre a la pantalla gran aquesta ficció de la cadena ITV que es va acomiadar el desembre del 2015 amb un especial de Nadal després de sis temporades en antena i més de 50 episodis emesos. Amb el rodatge de la pel·lícula, Downton Abbey s’afegeix a una llarga llista de sèries de televisió que han tingut una segona vida a la pantalla gran, tot i que n’hi ha poques que ho hagin fet amb el mateix repartila ment de la sèrie original, ja que la majoria de vegades l’objectiu només és recuperar la marca molts anys després del final de la sèrie, quan el factor nostàlgia ja ha fet acte de presència.
Com que no hauran ni passat tres anys des de l’adeu del drama d’època, no serà aquest el cas del pas a la pantalla gran de Downton Abbey. Tampoc no ho va ser Sexo en Nueva York, on Sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Cynthia Nixon i Kristin Davis van reprendre els seus papers només quatre anys després del tancament de la popular sèrie d’HBO.
El 2008 es va estrenar una primera pel·lícula que va tenir molta acceptació entre els seus seguidors, no com la segona, que es va gravar dos anys més tard i que segurament ha posat punt final a l’aventura cinematogràfica de Carrie Bradshaw i les seves amigues.
També amb el mateix repartiment es va teletransportar de la televisió al cinema la mítica sèrie de ciència-ficció Star Trek. Quan va acabar el seu periple a la televisió l’any 1969, després de tres temporades i uns 70 episodis, la sèrie ja s’havia convertit en una producció de culte, i una dècada més tard es va estrenar una primera pel·lícula que mantenia el repartiment original de la sèrie, capitanejat per William Shatner (capità James Kirk) i Leonard Nimoy (Spock), els quals encara van rodar cinc seqüeles més, fins al 1991. Després van ser rellevats pels protagonistes de la franquícia televisiva Star Trek: the next generation, amb Patrick Stewart (capità Jean-Luc Picard), els quals van gravar quatre films. Des del 2009 s’han rodat tres pel·lícules més amb un repartiment sense connexions televisives.
Més fàcil per mantenir el mateix repartiment ho han tingut Los Simpson, que van viure una versió cinematogràfica el 2007 sense necessitat que la sèrie animada hagués acabat (de fet, encara continua en antena avui dia). Però el més habitual és que els protagonistes d’una adaptació cinematogràfica no tinguin res a veure amb els de
El principal objectiu sol ser recuperar una marca popular per convertir-la en un èxit de taquilla estiuenc
sèrie televisiva perquè normalment han transcorregut uns quants anys i l’objectiu principal simplement és recuperar la marca per aconseguir una superproducció d’estiu que arrasi a la taquilla. Aquest estiu, per exemple, s’ha estrenat una versió de l’èxit dels anys noranta Los vigilantes de la playa, que, tot i la participació de dues de les estrelles originals de la sèrie, Pamela Anderson i David Hasselhoff, no ha aconseguit convèncer ni crítica ni públic. Com tampoc no van triomfar als anys 2000 i 2003 les pel·lícules basades en Els Àn-
gels de Charlie (1976-1981), en què Drew Barrymore, Cameron Diaz i Lucy Liu no van aconseguir fer oblidar al primer elenc televisiu format per Farrah Fawcett-Majors, Kate Jackson i Jaclyn Smith. En aquesta línia d’acció també es va provar fortuna a finals dels noranta amb un altre clàssic de la televisió britànica, El Santo , que a l’original interpretava Roger Moore, i a la pantalla gran, Val Kilmer, que no va estar a l’altura de l’homònim televisiu i es va quedar en un sol lliurament.
Tampoc Liam Neeson no va fer oblidar George Peppard com a John Hannibal Smith en l’aventura cinematogràfica d’El equipo A (2010), que la millor crítica que va rebre va ser que capturava la mateixa superficialitat de la sèrie original. Corrupción en Miami (2006) també va intentar rebrotar els llorers de la icònica sèrie marcada per l’estètica dels vuitanta protagonitzada per Don Johnson i Philip Michael Thomas. Tot i estar dirigida pel mateix director que la sèrie, Michael Mann, no va saber conservar l’esperit de la sèrie, ni tan sols aprofitant la presència de Colin Farrell i Jamie Foxx.
Però no tot han estat fracassos relatius. Quan el director Brian de Palma i l’actor Tom Cruise van començar la saga de Missió: Impossible, havien transcorregut més de dues dècades del final de la sèrie de la CBS, que va estar set anys en antena, entre el 1966 i el 1973. A part de recuperar l’encomanadissa sintonia original (versionada per Adam Clayton & Larry Mullen, d’U2), poques connexions més hi havia entre la sèrie i la pel·lícula tret de la inversemblança de les accions que s’hi duien a terme. La pel·lícula va ser tot un èxit i el 2018 se n’estrenarà un sisè lliurament. També va fer fortuna en aquesta segona vida al cinema La família
Addams, un èxit dels anys seixanta que va tornar a començaments dels noranta amb dues cintes que van suposar el primer paper important d’una llavors joveneta i desconeguda Christina Ricci.
La popularitat de ‘Star Trek’ i ‘Missió: Impossible’ ha donat lloc a una rendible sèrie cinematogràfica