Tenir cura dels nostres infants
Llegia recentment que a l’Estat espanyol hi ha prop de 60.000 infants d’entre 6 i 13 anys que es queden sols a les tardes quan surten d’escola, un fet que s’agreuja a l’estiu. Segons l’oenegé Educo, el motiu d’aquesta lamentable situació és la impossibilitat de conciliar la vida laboral i familiar dels pares i les mares d’aquests infants.
Sempre he manifestat la voluntat de treballar plegats en la consecució del bé comú. Sempre que puc animo les persones amb alguna responsabilitat o influència social i política que tinguin molt presents les famílies. ¿Com no hauria de fer el mateix davant d’aquest problema?
Volem que tots els nens i les nenes, independentment del seu context social, puguin créixer com a persones i tinguin oportunitats de futur. Per això, cal que totes les instàncies civils, polítiques i religioses treballem al servei dels infants, col·laborant amb pares, mares i familiars per ajudar-los a evitar la soledat dels menuts quan surten d’escola o durant els mesos d’estiu.
L’objectiu és assolir la conciliació de la vida laboral i familiar. El diàleg amb molts matrimonis, famílies, personal docent d’escoles i educadors de centres de lleure, em fa adonar del gran repte que tenim totes les institucions a l’hora de promoure aquesta conciliació. A casa nostra, malgrat diverses temptatives, semblaria que això és impossible. Ara bé, si mirem al voltant, si analitzem la situació d’altres països d’Europa, ens adonem que és factible. Només cal una gran conscienciació sobre el tema i un esforç de les empreses, dels seus directius i de les institucions polítiques i civils per assolir aquesta anhelada conciliació, que permeti als infants i joves gaudir de la necessària presència del pare i la mare en sortir d’escola o en els períodes de vacances.
Mentre treballem per aconseguir la desitjada conciliació parental de la vida laboral i familiar, cal que l’Església ajudi allà on no pot arribar l’administració pública. En aquest sentit, convido parròquies, instituts de vida consagrada i societats de vida apostòlica, escoles i institucions cristianes a ser creatius i a prendre la iniciativa. Us animo a oferir el vostre temps i els espais parroquials, escolars i propis per acollir nens i nenes que pateixen les conseqüències d’aquesta manca de conciliació un cop surten d’escola o dels casals d’estiu. Sé que molts ja ho feu i us felicito per aquestes iniciatives. Tenim exemples preciosos com els de sant Felip Neri o sant Joan Bosco, entre d’altres. Que el seu testimoni ens esperoni a tots a descobrir com ajudar a pal·liar aquestes noves pobreses que, de vegades, emergeixen quan l’economia no s’orienta al servei de la persona.
Cal treballar per evitar la soledat dels nens i les nenes quan surten d’escola o durant els mesos d’estiu