Cristiano s’estalvia la ‘desfilada’.
L’astre blanc va declarar durant una hora i mitja sobre quatre presumptes fraus
L’estrella del Reial Madrid va declarar ahir davant el jutge com a investigat. A diferència d’altres futbolistes, que van haver de desfilar davant la premsa, ell va poder evitar els fotògrafs entrant amb cotxe.
Cristiano Ronaldo va fer ús ahir de la seves reconegudes qualitats de modèstia i humilitat per defensar-se de les acusacions de delicte fiscal per les quals va haver de comparèixer davant la justícia. Una de les seves tesis va ser que es veia sotmès a un procés judicial d’aquestes característiques pel fet de ser qui és, perquè es tracta de Cristiano Ronaldo, un astre del futbol mundialment famós. I, certament, de seguiment mediàtic no en va pas faltar, en la seva compareixença.
Fonts coneixedores de la declaració van subratllar que amb aquesta manifestació el davanter madridista es va desfogar d’un interrogatori que va ser detallat i rigorós. Van afegir que en relació amb les qüestions de fons, el que Ronaldo va voler deixar clar és que ell ja tenia organitzades les seves fórmules empresarials i de tributació quan va arribar a Espanya. Aquella estructura –va explicar– l’hi van aconsellar assessors britànics en el moment que va fitxar pel Manchester United, el 2003. Se’n desprendria que el jugador blanc no va fer cap mena de pas legal a Espanya que alterés la seva conducta tributària i que pogués ser interpretat com a indiciari del seu afany d’evadir impostos al nostre país.
La queixa de Cristiano, en el sentit que es considera víctima de la seva pròpia fama, va transcendir al cap de poc d’acabar l’interrogatori. S’havien anunciat unes declaracions del davanter madridista. A càrrec seu, s’havia preparat un faristol. I una tarima. I megafonia. I taula de so. Un attrezzo d’estrella. Però no hi va haver res. Mutis per al fòrum. Cristiano –que va arribar i va sortir de l’edifici d’oficines que allotja el jutjat pel pàrquing– va eludir els mitjans de comunicació quan va haver acabat la compareixença davant la magistrada encarregada del cas, Mónica Gómez Ferrer. Però a primera hora de la tarda el jugador madridista mateix va donar a conèixer un comunicat més extens i alhora mesurat en què assegura que no ha amagat mai cap guany a Hisenda.
Unes dues hores després d’abandonar el jutjat, Cristiano –que entrant pel garatge i fugintne posteriorment va evitar qualsevol imatge de pena de telenotícies davant els mitjans– va transmetre
L’ESTRATÈGIA El madridista desvia el tret cap als advocats que el van assessorar per indicació del Manchester
per via d’aquest comunicat que havia declarat davant la jutgessa que “mai” ha “amagat res”, ni “ha tingut intenció d’evadir impostos”. L’astre portuguès hi insistia que “la Hisenda espanyola coneix amb detall tots els meus ingressos, perquè els hi hem lliurat”. I afegia que “sempre faig les declaracions d’impostos de manera voluntària, perquè penso que tots hem de declarar i pagar impostos d’acord amb els nostres ingressos”. Cristiano hi deia també que “els qui em coneixen saben el que demano als meus assessors: que ho tinguin tot al dia i correctament pagat, perquè no vull problemes”.
En aquest cas, els assessors assenyalats són “els advocats que em va recomanar el Manchester United”, deia Cristiano. L’esment no és poca cosa, perquè en la seva sentència sobre Messi el Suprem va deixar caure que en aquest tipus de causes els assessors també s’haurien d’asseure al banc dels acusats. Una mesura que, sens dubte, és més difícil de dur a terme si resulta que els tècnics que el van aconsellar malament no són a Espanya, sinó a Manchester.
Quant a l’espectacle al carrer, abans i després de la declaració va ser un festival. Una cosa mai vista en un jutjat de la perifèria de Madrid. Hi havia tant o més desplegament de mitjans i de forces de seguretat que el 26 de juliol passat, quan el president del
L’ESCENOGRAFIA Davant del jutjat es va preparar un faristol i megafonia, però Cristiano no va aparèixer
Govern espanyol, Mariano Rajoy, va declarar sobre el cas Gürtel a la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares. Aquesta vegada el tornado mediàtic i policial va passar pel jutjat d’instrucció de Pozuelo de Alarcón, població d’uns 85.000 habitants, a 8 quilòmetres de la Puerta del Sol. El jutjat es va veure envoltat per una inusitada expectació: uns 200 periodistes de 15 països, una línia aparentment infranquejable de càmeres i trípodes, i desenes d’aficionats esperant la declaració de l’ídol madridista davant la jutgessa Gómez Ferrer.
La compareixença de l’astre blanc va durar més d’una hora i mitja, temps que Cristiano va fer servir per intentar convèncer la jutgessa que en cap moment no va tenir ànim de defraudar Hisenda amb l’administració que va fer dels seus drets d’imatge. Aquesta administració va consistir, d’acord amb la denúncia formulada per la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid, a simular que en cedia la seva gestió a una societat anomenada Tollin Associates Ltd., domiciliada a les illes Verges i de la qual era soci únic. En total, hi hauria hagut quatre presumptes delictes fiscals.
La tesi de la Fiscalia és que les quotes tributàries suposadament defraudades per Cristiano Ronaldo van ser d’1,39 milions d’euros el 2011; 1,66 milions el 2012; 3,2 milions el 2013 i 8,5 milions el 2014. En tots els casos, per tant, es van superar els 120.000 euros anuals que impliquen que la irregularitat fiscal adquireixi caràcter de delicte. Les penes previstes sobre això al Codi Penal oscil·len
LES CONSEQÜÈNCIES Els delictes fiscals estan castigats amb penes que oscil·len entre un i cinc anys de presó
entre 1 i 5 anys de presó.
El ritme de la causa no sembla que hagi de ser gaire ràpid. La jutgessa citarà a l’octubre les dues inspectores d’Hisenda que han portat el pes de les investigacions fiscals sobre Cristiano Ronaldo. La defensa, en mans de l’exfiscal Jesús Santos i del president de Baker&McKenzie, José María Alonso, dona especial rellevància a aquests interrogatoris. Es tracta de saber si a Hisenda hi ha una sola opinió sobre el cas. La Fiscalia no vol perdre’s ni una jugada del partit, perquè no sorgeixi la sospita de tractes discriminatoris. Per exemple, respecte a Messi. El partit, doncs, acaba de començar.