Barcelona guanya un pavelló firal per a grans exposicions
L’ICUB posarà el recinte a disposició dels museus per a mostres temporals
El MNAC s’haurà d’esperar per a la seva ampliació però disposarà d’un nou espai per a exposicions temporals. El projecte d’una esplanada de museus als peus de Montjuïc continua aparcat, però la ciutat i els seus diferents museus guanyen 6.350 metres quadrats per a grans esdeveniments expositius. Aquest podria ser el resum de l’acord entre l’Ajuntament i Fira de Barcelona presentat ahir.
Jaume Collboni, per part de l’Ajuntament i en qualitat de tinent d’alcalde de Cultura, i Constantí Serrallonga, director general de la Fira Barcelona, van anunciar ahir al migdia un acord per remodelar el palau Victòria Eugènia i destinar-ne una part a usos expositius. Aquest palau, en desús des de fa més de quatre anys, és obra de Josep Puig i Cadafalch i va ser construït entre el 1918 i el 1923 de cara a la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. El recinte, amb una superfície de 14.400 metres quadrats, està cedit per a usos firals fins al 2025. Amb aquest conveni, que se signarà al setembre, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) transferirà 2,5 milions d’euros a la Fira, que es destinaran a obres d’adequació del recinte. Ja hi ha un avantprojecte però al setembre es redactarà un projecte executiu i es traurà a concurs. Les obres consistiran en la climatització i altres treballs d’adequació, de millora de teulades i de seguretat. I la intenció és que a partir del setembre del 2018 ja estigui a punt i es puguin programar les primeres exposicions temporals. L’acord especifica que l’espai més proper a la muntanya serà cedit a l’ICUB (dues sales de 3.355 i 3.105 metres quadrats, respectivament), mentre que la resta serà per a zones de serveis (cafeteria, botiga, recepció) i més de 7.000 metres quadrats quedaran a disposició de la Fira per a usos propis.
L’avantprojecte preveu que el nou espai destinat a exposicions quedi dividit en dues sales, encara que amb prou polivalència per acceptar altres divisions internes. “Serà el Grand Palais de Barcelona i permetrà completar la tasca que a la zona ja fan el MNAC, el CaixaForum i la Mies van der Rohe, en certa mesura”, va dir ahir Jaume Collboni, que durant aquesta setmana exerceix com a alcalde accidental de la ciutat. També va precisar que, si bé la gestió d’aquests nous espais expositius correspon a l’ICUB, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per la seva proximitat “tindrà prioritat” d’ús, encara que no va aclarir com es concretarà. A la roda de premsa hi van ser convidats els principals directors de museus de Barcelona i a primera fila hi havia Pepe Serra, del MNAC; Ferran Barenblit, del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba); Vicenç Villatoro, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); Emmanuel Guigon, del Picasso, i Josep Maria Trullén, del Frederic Marès, entre d’altres. Tot i això, cap d’ells no va fer declaracions ni va valorar la proposta, encara que sí que van accedir a fer-se una fotografia davant del palau al costat de l’alcalde accidental i el responsable de Fira.
Collboni va explicar que només en els dos últims anys “s’han perdut dues o tres grans exposicions internacionals per falta d’espai per ubicar-les”. I malgrat que no va voler precisar ni de quines mostres es tractava ni amb quines comptava, va posar com a exemple del tipus d’exposicions que podia allotjar la que actualment es dedica a David Bowie al Museu del Disseny. També va dir que l’espai que es guanya per a la cultura dobla l’espai que tenen el MNAC o el Museu del Disseny per a exposicions temporals. També va assenyalar que aquest acord no tanca el debat sobre el futur de la Fira ni l’ampliació del MNAC o la creació de nous museus a Montjuïc sinó que simplement es guanya espai per a usos culturals.
La vigència del conveni serà de quatre anys si bé es podrà prorrogar quatre anys més. L’avantprojecte també preveu que hi hagi un espai per a botiga i un altre per a restauració, així com de recepció, que aniran a càrrec de l’ICUB.
Collboni ha afirmat que aquesta operació d’ampliació d’espais culturals a la ciutat “és probablement la més important en aquest àmbit des dels Jocs Olímpics del 1992” i ha agregat que Barcelona “fa avui un salt qualitatiu i quantitatiu molt important”. L’amplitud d’aquests espais, tant en metres lineals de parets com per l’alçària dels sostres, obliga a pensar en grans exposicions, que no tenen res a veure amb les que habitualment es fan als museus de la ciutat.
La notícia de l’acord va sorprendre perquè s’ha portat molt sigil·losament, si bé fonts municipals asseguren que fa mesos que s’estava negociant. També sorprèn perquè fa pocs dies el patronat del MNAC, del qual formen part la Generalitat, l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona, va
El patronat del MNAC acabava d’aprovar un projecte que preveu ampliar més endavant a la zona dels pavellons
aprovar per unanimitat el projecte anomenat Horitzó 2029, que preveu créixer físicament cap als pavellons de la Fira, per utilitzarlos en exposicions temporals però també com a sales permanents. Al MNAC se li ha recriminat precisament que dediqués poc espai a l’art de la segona meitat del segle XX i a moviments com el Dau al Set o l’informalisme, però té un problema d’espai. També s’havia plantejat la possibilitat de dedicar un espai a l’escultor Subirachs, la família del qual semblava disposada a arribar a alguna mena d’acord. I continua pendent de resoldre la possible existència d’una secció de fotografia o fins i tot d’arquitectura, adscrites a aquest museu. Totes aquestes demandes requereixen una ampliació d’espais.
“En altres etapes municipals –va dir ahir el tinent d’alcalde Jaume Collboni– s’ha parlat molt i no s’ha fet res, però nosaltres enviem el missatge clar que volem intensificar els usos culturals de la ciutat i que l’espai firal té un important potencial”.