Magnanimitat limitada
Amb motiu de la tradicional festa del Tron, el rei del Marroc, Mohamed VI, ha decidit perdonar 40 dels detinguts fa uns mesos durant els incidents del Rif, però a cap dels principals líders de la revolta.
La decepció i la ràbia es tornen a estendre pel Rif. Amb motiu de la tradicional festa del Tron, Mohamed VI ha decidit perdonar 40 dels detinguts durant els incidents dels mesos passats a la regió, però no ho ha fet amb cap dels seus principals líders. Els representants del Moviment de Contestació del Rif (Hirak) que encara segueixen en llibertat han anunciat que es reprendran i enduriran les protestes els propers dies.
Tots els ulls del país estaven posats en la concessió de la gràcia, que al final va arribar a uns 1.175 presos. En les setmanes anteriors s’esperava que entre els perdonats hi hagués tots els rifenys encausats, 176 que oficialment estan a les presons i 63 més contra els quals s’ha obert procediment judicial. Havien protagonitzat gestos de bona voluntat, com la suspensió de la seva vaga de fam.
Ara es dona per fet que els líders empresonats, entre ells Nasser Zefzafi, reprendran la vaga fins a les últimes conseqüències, inclosa la mort, la qual cosa escamparia un incendi de greus proporcions. El rei només ha concedit el perdó a la jove cantant Sylia Ziani, l’empresonament de la qual havia provocat una onada de solidaritat nacional i internacional.
“La decisió de perdonar els líders de Hirak hauria suposat una sortida intel·ligent. Després de l’exigència del rei als seus ministres perquè impulsin mesures de desenvolupament a la zona, la concessió hauria demostrat que les intencions eren sinceres. Tot s’ha ensorrat”, assenyala Mohamed Ziane, membre de l’equip jurídic que defensa els líders rifenys. Després del fiasco, s’obre la via perquè tots puguin ser condemnats a dures penes de presó ja que se’ls acusa de fets considerats molt greus.
El monarca marroquí pot exercir la facultat de concedir el perdó tothora, sense que importi l’etapa en el procediment judicial. La tradició és, tot i això, que es faci coincidir amb grans festes religioses, com la d’Aïd-el-Fitr (el final del Ramadà) o la festa del Tron, cada 30 de juliol.
Els monarques alauites gaudeixen d’aquest privilegi des del 1958 i va ser consagrat posteriorment per la Constitució. La llei, que va tenir unes mínimes esmenes el 1963 i el 1977, disposa que la petició de gràcia ha de ser formulada per la persona perseguida, el seu entorn o fins i tot l’Administració. Però ni els dirigents empresonats ni els seus familiars no van demanar el perdó. “No ens arrossegarem”, asseguren.
Ara, les esperances es dipositen en el fet que la gràcia real arribi d’aquí tres setmanes, quan Mohamed VI celebra el 54è aniversari.