Vandalisme i inflació
La intolerable violència d’alguns membres de la CUP a l’hora de protestar contra la massificació turística de Barcelona; i l’estabilitat dels preus a l’eurozona.
LA inflació de la zona euro al juliol s’ha mantingut estable en l’1,3%, molt per sota de l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu. Aquest fet refreda les expectatives d’un eventual canvi en la política monetària d’aquesta institució en els propers mesos, sobre el qual s’havia especulat. Una sospita que ha influït en una lleugera depreciació de l’euro, que es trobava en el seu nivell màxim des de l’any 2015.
El que es coneix com a inflació subjacent, que és la que reflecteix la tendència de fons del comportament dels preus –perquè no comptabilitza els productes més volàtils com els energètics i els aliments peribles–, ha pujat en canvi al juliol una dècima respecte al juny, fins a l’1,2%. L’evolució d’aquesta taxa és la que segueix més de prop el Banc Central Europeu per decidir sobre la seva política monetària. Però, malgrat que es troba en el nivell més alt dels últims tres mesos, amb un ritme d’augment constant, també continua molt lluny de l’objectiu del 2%.
A Espanya, gràcies al creixement econòmic intens, la inflació al juliol ha crescut molt per sobre de la mitjana de la zona euro i s’ha situat en l’1,7%, quatre dècimes més, fet que li fa perdre competitivitat respecte als seus principals competidors del club comunitari.
La dada d’inflació al juliol s’esperava per veure si marcava alguna tendència que pogués avançar la futura decisió del Banc Central Europeu sobre la política monetària. De moment demostra que la millora del creixement econòmic europeu no es tradueix encara en un increment sostingut dels preus, tret d’alguns països com Espanya o Alemanya.
Els responsables del Banc Central Europeu, amb Mario Draghi al capdavant, necessiten una orientació clara sobre el comportament de la inflació per poder prendre les seves decisions després de les vacances d’agost. Però de moment el senyal emès pels preus al juliol és d’estabilitat. L’evolució de l’atur, que al juliol ha descendit fins al 9,1% en el conjunt dels dinou països de l’euro –la taxa més baixa des del 2009–, tampoc no és prou significativa per reduir l’oferta de mà d’obra i empènyer els salaris, i per tant la inflació, cap amunt.
Tot indica, doncs, que la institució monetària europea mantindrà estables els tipus d’interès en els mesos que resten d’aquest any i que endarrerirà les seves decisions sobre la retirada dels estímuls monetaris fins a comprovar un impacte més gran del creixement econòmic en l’evolució dels preus. De fet, els responsables del BCE ja han avançat que no es produirà cap canvi de la política monetària abans de finals de l’any vinent.