Metges sense Fronteres i altres oenagés rebutgen el codi italià de rescats
MsF es nega a acceptar la presència de policies armats als seus vaixells
La catalana Proactiva Open Arms sí que signa les condicions d’Itàlia i confia en una lectura flexible de la norma
El Govern italià no ha aconseguit imposar a totes les oenagés que salven migrants a la Mediterrània el codi de conducta que volia. Una de les principals organitzacions humanitàries, Metges sense Fronteres (MsF), es va negar a firmar ahir a Roma el document elaborat pel Ministeri de l’Interior, amb el vistiplau de la Unió Europea. En canvi, sí que ho van fer la catalana Proactiva Open Arms, Save the Children i Migrant Offshore Aid Station (MOAS).
Un dels punts clau de controvèrsia del codi de conducta era acceptar la presència de policies armats a les naus i la impossibilitat, tret de casos d’extrema necessitat i prèvia autorització de la Guàrdia Costanera italiana, de transbordar migrants d’un vaixell a l’altre. El director general de MsF, Gabriele Eminente, va explicar que, per a ells, la presència d’armes als llocs on treballen és una qüestió ètica i operativa no negociable. No n’han acceptat mai als hospitals que tenen oberts a l’Àfrica, ni en les situacions més perilloses. Creuen que la seva feina és humanitària i no volen permetre de cap manera tenir-hi dins personal armat perquè la imatge de Metges sense Fronteres i l’actitud dels que hi treballen seria molt diferent.
Segons Eminente, les traves al transbordament de nau a nau “perjudiquen tota l’eficàcia del rescat al mar”. El director de MsF va lamentar que el codi de conducta no estigués centrat a potenciar el dispositiu dels salvaments ni posés èmfasi en el respecte del principi humanitari. Tampoc no va firmar el codi l’oenagé alemanya Jugend Rettet (La Joventut Salva). No van assistir a la reunió les també alemanyes Sea-Watch, Sea Eye, ni la francesa SOS Méditerranée, associada a MsF.
Proactiva Open Arms (PROA) i Save the Children van ser més flexibles i van decidir interpretar el codi de manera optimista. L’organització fundada a Badalona per Òscar Camps no va estar ahir en la reunió però, després d’“un profund debat”, va enviar una carta al ministre de l’Interior italià, Marco Minniti, en la qual li comunicaven que s’adherien al codi. Segons PROA, els seus dubtes es basaven en “l’ambigüitat” del document i el gran “marge d’interpretació que qualsevol part interessada en pot fer”. Encara que no veien necessari el codi, van decidir finalment acceptar-lo per la voluntat del Govern italià de tenir un marc clar de relació amb les oenagés. “Donant valor a aquella voluntat i fent una lectura des de la perspectiva humanitària dels textos presentats, hem decidit adherir-nos al codi”, concloïa la missiva remesa a Roma ahir a la tarda.
Save the Children va assegurar que firmava el codi però “vigilarà constantment que l’aplicació no obstaculitzi l’eficàcia de les operacions de socors al mar”. Aquesta organització centrada en els menors d’edat es va referir també al recent acord entre Itàlia i Líbia per a la presència de vaixells de la Marina italiana en aigües líbies. Aquesta operació, que ha de ser autoritzada pel Parlament, planteja molts dubtes sobre la seva realització pràctica i el seu abast, atesa la fràgil posició del signatari libi, el primer ministre, Faiez alSarraj.
Encara que el Govern italià no ho ha dit mai obertament, està bastant clar des del principi que el codi de conducta imposat a les oenagés pretén en el fons reduir la seva capacitat operativa, posarlos traves, fer la seva feina més incòmoda. Avui dia són elles les que salven el 40 per cent de les persones que viatgen en pasteres des de Líbia. Roma pensa que la presència de les oenagés, encara que no fos aquesta la seva intenció, sí que ha incentivat el tràfic de migrants, atès que s’ha establert un sistema força eficaç de rescats davant la costa líbia i els traficants l’han explotat.