El triomf de la impunitat
La portaveu d’Arran, que s’autodefineix com a sectorial de la CUP, va ser entrevistada ahir a El món a RAC1 i va tenir molts minuts per exposar alegrement el seu ideari contra el turisme i justificar el que va anomenar una “acció de visualització”. És el mateix ideari que des de fa dècades circula entre Venècia, les Balears, el País Valencià, Andalusia o Còrsega, que comparteixen l’erosió d’una invasió amb avantatges explícitament potenciats i desavantatges políticament desatesos. Si demà a vostè i a mi se’ns acut encaputxar-nos i assaltar un bus turístic, punxar-li una roda i pintar-hi consignes revolucionàries, dubto que l’endemà ens entrevisti ningú que no sigui un policia o un jutge. Però ja fa temps que a Barcelona impera una impunitat selectiva que, emparada per una lasanya d’administracions incompetents, criminalitza el compliment estricte de les normatives i eleva la infracció i el delicte a categoria de bretolada recreativa.
Això sí: als espais reservats per a la publicitat institucional, pagats amb diners públics, es fa pedagogia del cinisme a través de campanyes com la de “Compartim Barcelona”, que inclou
Hauríem de ser creatius i no limitar-nos als circuits convencionals del bus turístic
eslògans com “Tu em respectes a mi, jo et respecto a tu”, una afirmació gairebé tan ofensiva com la pintada de l’escamot visualitzador. Com que la capacitat d’acumular problemes en comptes de resoldre’ls defineix les nostres administracions, perdem tota esperança de recuperar una mínima inèrcia racional que, a base d’eficàcia, iguali tots els ciutadans i no converteixi la legalitat en una broma grotesca. Comptant amb l’avenç inexorable de la impunitat, el postureig i l’immobilisme populista emparats per sermons grandiloqüènts i justiciers, hauríem de ser creatius i renovar l’oferta convencional del bus turístic.
Convé introduir rutes alternatives nocturnes des de les quals els turistes podrien contemplar una altra dimensió de Barcelona: l’hora de tancament dels bars del Port Olímpic, alguns moviments de ramats bàrbars convertits en tumults etílics que els han promès, gairebé per contracte, els operadors del sector i, sobretot, la diversitat polifònica del Raval. Abans d’ahir m’hi vaig passejar durant unes hores, amb calma i ganes de veure-li totes les virtuts. Parlant amb un veí, vaig assabentar-me d’una tendència que no coneixia i que seria un bon reclam per a aquesta línia golfa d’autobús. Davant d’un portal, vaig assistir a una discussió entre un traficant i dos ionquis i el veí em va explicar que als terrats dels edificis parcialment ocupats de la zona s’hi estan obrint una mena d’espais a mig camí entre la narcosala (t’hi pots punxar heroïna o fumar crack a la intempèrie) i el prostíbul amb matalassos de salubritat relativa. Resignat, i sense perdre el sentit de l’humor, el veí va afegir: “Es veu que les vistes són impressionants, com les que s’han posat de moda a les terrasses dels hotels de luxe”.