Turisme ‘vintage’ De l’estiueig a la segona residència
El paisatge i els pobles pintorescos de la Cerdanya van atreure els primers turistes
Els paisatges, el gaudi dels pobles pintorescos cerdans i la rudesa de les feines del camp era el que més fascinava els turistes que visitaven la Cerdanya el primer terç del segle XX. En una col·lecció d’imatges de l’industrial barceloní Joan Buxareu, aficionat a la fotografia i propietari entre el 1879 i el 1949 de la casa d’estiueig coneguda com a Quinta Eulàlia de Puigcerdà, actualment seu del consell comarcal, s’hi poden veure les experiències que els estiuejants d’origen urbà buscaven en les seves estades a la comarca: les estones de lleure al jardí de casa o als voltants de l’estany i les excursions pels llocs més emblemàtics de la comarca. Aquest material de caràcter familiar que el temps ha transformat en documents gràfics d’interès públic constata que la història recent d’aquest comarca, i especialment de Puigcerdà, s’explica a través de fenòmens com l’estiueig.
Però els primers estiuejants es remunten a un temps més llunyà. A Puigcerdà, per exemple, es documenta la seva presència el 1860. I, de fet, no eren turistes sinó persones originàries de la comarca, famílies adinerades amb patrimoni a la Cerdanya que en alguna generació anterior es van traslladar a la ciutat a estudiar o a progressar, en la indústria o sectors com el comerç. El tren els acostava fins a Ripoll i d’allà arribaven amb diligència fins a la Cerdanya. Era un recorregut llarg amb carruatges tirats per cavalls per diferents senders de la Collada, ja que la carretera encara no estava acabada. “Tenien temps, venien famílies senceres amb el servei i per a tot l’estiu”, exposa Erola Simon, historiadora, arxivera i directora de l’arxiu comarcal. “Visitaven l’ermitatge de Font-romeu i les poblacions més altes, com Vallcebollera. També participaven en activitats ludicofestives que ells mateixos organitzaven”, afegeix Simon. El Casino Ceretà es va convertir en punt de trobada de vetllades literàries, musicals i teatrals en què es reunien famílies benestants de Puigcerdà i aquests particulars estiuejants.
Atrets per l’entorn natural i el contrast amb la seva vida diària a la ciutat, a la dècada dels setanta van arribar nous turistes que, en aquest cas, ja no tenien cap vinculació amb la comarca. Puigcerdà i la Cerdanya es van posar de moda. La capital va viure la seva principal transformació amb el canvi d’usos de l’estany, que a finals del segle XIX va començar a tenir un ús lúdic i recreatiu, que es va afegir al de reserva d’aigua per al poble i producció de gel. A més a més, es va urbanitzar la zona i es van construir cases amb estil noucentista.
L’arribada del tren fins a Puigcerdà el 1922 va facilitar l’entrada de viatgers, però si una infraestructura ha marcat un abans i un després ha estat l’obertura del túnel del Cadí el 1980. La Cerdanya agrícola i ramadera es va bolcar en el sector serveis per atendre les demandes turístiques. Alguns visitants es van convertir en segons residents, i el turisme, a més de l’agost, també es va concentrar a l’hivern amb l’auge de l’esquí, que es va popularitzar les últimes dècades del segle XX. Avui la comarca ofereix 8.000 places hoteleres i un centenar d’establiments entre hotels, càmpings i turisme rural, segons l’Associació d’Hotels i Càmpings de la Cerdanya.
Desestacionalitzar el turisme és un dels reptes que afronta ara la Cerdanya. El seu gran actiu continua sent el paisatge, però el consell comarcal aspira a més: abans de final d’any crearà un nou segell distintiu. “L’objectiu és aprofitar la marca Cerdanya, que ja és coneguda, i fer un distintiu de qualitat en tots els àmbits: establiments hotelers i productes”, explica el seu president, Ramon Moliner. Paisatge i gastronomia van de bracet per potenciar una marca turística, l’èxit de la qual va més enllà d’haver estat i ser una moda. Els seus atributs es basen en la qualitat i una identitat pròpies.