‘Por trece razones’, sèrie amb danys col·laterals
L’emissió de Netflix va fer créixer un 19% les recerques relacionades amb el suïcidi a Google
El jove Werther es va enamorar de la persona equivocada, una dona compromesa amb un altre home. El seu patiment era tan intolerable que Werther, creient que no podria oblidar mai els seus sentiments per Lotte, va decidir llevar-se la vida amb una pistola mentre sonaven les campanades de mitjanit de l’església del poble de Wahlheim. No es tracta d’una tragèdia real sinó de la novel·la
Les penes del jove Werther del romàntic Goethe, publicada el 1774, però es calcula que va inspirar al voltant de quaranta suïcidis entre els seus lectors. Aquest efecte d’imitació es podria repetir entre els adolescents com a conseqüència de la sèrie dramàtica Por trece razones? Un estudi publicat per JAMA Internal
Medicine diu que sí que hi ha hagut una influència en la societat, com a mínim en la curiositat sobre la manera de suïcidar-se.
Por trece razones explica els motius pels quals Hannah Baker (Katherine Langford) decidia morir, narrant els seus últims mesos de vida en set cintes de casset, destinades a les persones que van tenir alguna cosa a veure amb la seva mort, culpantles de manera directa o indirecta. La sèrie, basada en una novel·la de Jay Asher i produïda per la cantant Selena Gomez, va ser un èxit instantani entre el públic juvenil des que es va estrenar, el 31 de març a la plataforma de continguts Netflix. És per això que l’autor de l’estudi, John W. Ayers, de la Universitat de San Diego, va voler analitzar les cerques a internet a partir d’aquesta data fins al 18 d’abril, el dia abans que el jugador de futbol americà Aaron Hernández es matés i alterés la fiabilitat de les dades.
El document determina que les recerques a Google que incloïen el terme suicide (suïcidi) van créixer un 19% en els 19 dies immediats a l’estrena de la sèrie. Això suposa un increment d’entre 900.000 i 1,5 milions més de cerques de les habituals. Entre aquestes, destacava l’augment d’indagacions sobre la planificació d’un suïcidi, com ara “how to commit suicide” i “commit suicide” (com suïcidar-se), i “how to kill yourself” (com matar-se). Les conclusions? Que Por trece razones va tenir un efecte positiu i un altre de negatiu: d’una banda va elevar la conscienciació sobre el suïcidi i la cerca d’ajuda, i de l’altra va despertar interès en la planificació d’un suïcidi. Mentre els autors plantegen la necessitat d’un altre estudi sobre els casos de suïcidi que hagi pogut inspirar la sèrie, sí que es coneix, per exemple, la mort de Franco Alonso Lazo Medrano, un enginyer industrial que no va suportar una desil·lusió amorosa i es va tirar des del quart pis del seu apartament a Arequipa, segons van informar mitjans peruans al juny. Però el que va sorprendre les autoritats va ser la metodologia de la mort: va deixar dues notes de suïcidi i arxius d’àudio al seu ordinador.
Casos com aquest eren el que temia Jaelea Skehan, directora del Hunter Institute of Mental Health, que a l’abril va publicar un article després de captar la preocupació entre els experts del seu sector. La molestava que el suïcidi de Hannah Baker fos gràfic perquè projectes d’investigació afirmaven que el retrat de suïcidis incrementava “l’angoixa i el risc de suïcidi de les persones en situació de vulnerabilitat”. També la preocupava que s’utilitzés el suïcidi com una eina per culpar altres persones i que no transmetés la necessitat de buscar ajuda (“No crec que res en aquest drama fomentés que una persona jove parlés amb els seus pares, un adult en qui confiïn, un conseller o un servei de salut mental”).
A Nova Zelanda, on tenen la taxa de suïcidi més alta entre els països desenvolupats, l’Oficina de Cinema i Literatura va preferir crear una nova qualificació per edats en què determinava que les persones menors d’edat no podien veure la ficció sense estar acompanyats d’un adult. Com que els joves de 16 i 17 anys eren especialment vulnerables, preferien curar-se en salut. I és que aquest és un dels problemes de Por trece razones: com que Netflix es pot veure a través de qualsevol dispositiu, hi havia la por que els adolescents consumissin la ficció sols i sense entrar en un diàleg saludable amb els seus pares i altres adults propers, i per tant en situació de risc.
Aquesta, que consti, només és una cara de la moneda. Més enllà del fenomen juvenil en què s’ha convertit,
Por trece razones també ha rebut aplaudiments entre la crítica perquè representa les víctimes del bullying, la violència sexual i l’aïllament social i promou un debat tant sobre el suïcidi com de la cultura de la violació i de l’assetjament a les aules. El guionista Nic Sheff, a més, va defensar públicament la decisió de mostrar el suïcidi argumentant que ell mateix s’havia intentat llevar la vida amb pastilles i que havia vomitat en l’últim moment quan va recordar la història d’una dona que s’havia suïcidat, i que havia passat per un procés molt dolorós. “Em va semblar l’oportunitat perfecta per mostrar com és un suïcidi de debò, dissipar el mite d’evaporar-se lentament”, va dir en una carta oberta a la revista
Vanity Fair.
Els estudis reflecteixen que les representacions de suïcidi incrementen l’angoixa entre les persones vulnerables