Un cowboy davant el somni americà
Va guanyar el Pulitzer com a autor, va estar nominat a l’Oscar com a actor i va escriure el guió de ‘París, Texas’ Va tenir una història amb Patti Smith i a ‘Frances’ va conèixer la que seria la seva dona 30 anys, Jessica Lange
Sam Shepard va morir diumenge passat amb 73 anys. L’enorme autor teatral, actor, director i guionista va morir a la seva casa de Kentucky envoltat de la seva família a conseqüència de complicacions derivades de l’ELA, l’esclerosi lateral amiotròfica. Shepard, guanyador del premi Pulitzer per Buried child (El nen enterrat) nominat a l’Oscar al millor actor secundari per l’aviador Chuck Yeager a Escollits per a
la glòria, guionista del ja clàssic film París, Texas de Wim Wenders, el jove de vint anys amant de Patti Smith mentre estava casat amb l’actriu O-Lan Jones, la parella durant gairebé tres dècades de Jessica Lange, va escriure 44 peces teatrals que van saber descriure com poques el somni americà que s’enfonsava a l’Oest dels cowboys i els ranxos amb la tradicional família americana i la masculinitat tradicional.
Prototip per a molts de l’home nord-americà, alt, molt ben plantat, fort, de parlar planer, Shepard va néixer a Fort Sheridan, Illinois, com a Samuel Shepard Rogers III, fill d’un professor i granger que va lluitar a la Segona Guerra Mundial. El futur autor creixeria a Califòrnia, en un ranxo a Duarte en què els seus pares conreaven alvocats i criaven ovelles. Ell seria mosso de quadra i recolliria taronges, i allà es trobaria amb molts dels elements que marcarien la seva obra, un melting pot ètnic amb no poques restes de sèrie del somni americà que acabaven vivint en rulots. Allà també viuria el descens als inferns de l’alcoholisme del seu pare, com el de molts dels personatges que retrataria Shepard. I allà s’enamoraria del jazz i del teatre llegint Tot esperant
Godot de Samuel Beckett. Va deixar d’estudiar agricultura, es va enrolar en una companyia i va acabar entrant a l’escena teatral novaiorquesa dels anys seixanta quan només tenia 19 anys. I la va revolucionar amb unes obres que, com ell mateix va assenyalar, “eren cants, encantaments, conjurs, hi passes i els deixes enrere”. Històries fosques, surrealistes, entre el ritualisme i el naturalisme, poesia i miot. Una veu experimental i rupturista que canviaria als setanta. Però primer, el 1969, es casaria amb O-Lan Jones, amb la qual va tenir l’any següent el seu primer fill –els altres dos naixerien amb Jessica Lange– i tindria una història amb Patti Smith, amb la qual va escriure en dues nits una obra,
Cowboy mouth, en què un personatge diu: “La gent vol un àngel de carrer. Volen un sant però amb boca de cowboy”. Sam Shepard, sens dubte.
Després d’acabar l’aventura va marxar a Londres amb la seva família i va tornar a mitjans dels setanta per instal·lar-se en un ranxo californià i ser nomenat dramaturg resident del Magic Theatre de San Francisco, on en tres anys escriuria la seva trilogia de la família, que incloïa el seu Pulitzer per Buried child (El nen enterrat) i
True West (El veritable Oest), que el van catapultar amb els seus retrats foscos i àcids de famílies desintegrades o que lluiten per no estar-ho. Com a actor el catapultaria Días del cielo dirigida per Terrence Malick i coprotagonitzada amb Broke Adams i Richard Gere. Va ser reticent a la fama però la seva cara es va fer famosa amb pel·lícules com Magnòlies d’acer, Escollits per a la glòria, L’informe Pelicà, Black Hawk abatuta i Agost. Precisament actuant el 1982 en una
pel·lícula, Frances, coneixeria Jessica Lange, per qui es divorciaria el 1984 de la seva dona i amb la qual viuria gairebé trenta anys, fins al 2009. Malgrat que Shepard manifestava sobre l’amor de parella que “és impossible, perquè és impossible la manera com la gent hi entra, sentint que seran salvats per l’altre. Les arenes movedisses arriben a una relació quan d’alguna manera penses que pots ser salvat”.