Els ors de Plaza i Blasco

Mentre Sarajevo resistia uns bombardejos molt violents, els Jocs de Barcelona continuaven amb excel·lents notícies per a la delegació espanyola. Daniel Plaza, que havia promès a la seva mare que tornaria amb una medalla, va aconseguir el primer títol de l’atletisme espanyol amb el seu or en els 20 km marxa, un èxit esplèndid que ni tan sols la desqualificació de Valentí Massana quan anava en segona posició a falta d’un quilòmetre no va deslluir. Plaza i Massana havien rebut el segon avís i només el primer va ser capaç d’arribar en solitari a l’Estadi Olímpic, cosa que va provocar una gran emoció en els espectadors. “En certa forma ha estat com una revenja de la medalla que em van prendre als mundials de Tòquio –l’any anterior–. Gràcies a aquella desqualificació vam plantejar la temporada d’una altra manera, reforçant més els aspectes tècnics. Es pot dir que això em va beneficiar”, va comentar, i Massana va reconèixer que “no em vaig assabentar que m’havien ensenyat la segona, si no, hagués afluixat el ritme. No entenc el que m’ha passat”.

La primera medalla femenina la va aconseguir Miriam Blasco en judo. L’esportista val·lisoletana havia perdut el seu entrenador, Sergio Cardell, dos mesos abans dels Jocs per culpa d’un accident de trànsit. Per això, després d’aconseguir l’or va manifestar que “en Sergio ens ha donat la medalla des del cel”.

El setè dia va proporcionar una pèssima notícia per a Espanya, l’anomenat angolazo, la derrota més humiliant de la història del bàsquet. “Hem jugat molt malament, ells han defensat molt fort i s’han escapat de vint, i no hem reaccionat. Però no penso dimitir”, va dir el seleccionador, Antonio Díaz Miguel.