Excavant
Des del maig no havia passat per les excavacions de Catalina, ja saben, aquella illa de l’arxipèlag Patreuro, situat entre l’oceà Atlètic i el mar Intermediari, en què fa 3.000 anys hi va haver una civilització. Vaig aprofitar un dissabte en què, per cert, hi va haver una espectacular desfilada de gegants a Barcelona, amb música i animació. Milers de turistes s’ho miraven perplexos i emocionats i alguns gegants saludaven afectuosament nens petits que somreien amb il·lusió i ho recordaran sempre. De vegades som capaços de fer invents increïbles a Barcelona que transmeten un efecte i un afecte espectacular als nostres visitants: tornaran.
Vaig trobar el professor Onesone, l’americà que dirigeix l’excavació, molt actiu –el juliol és el mes que hi ha més nois i noies d’intercanvi de tot el món– però al mateix temps molt preocupat. Em va explicar que l’havia visitat el funcionari amb qui tracta sobre la petita subvenció que rep per ajudar el projecte i no passar tot el cost a les escoles dels nens que venen d’intercanvi, interessats en història, excavacions i tenir una experiència a Barcelona. Em va explicar el professor que el funcionari li va dir que no li va agradar res el que vaig publicar amb relació al seu descobriment que, fa 3.000 anys, els catalins es van refredar en la seva inicial consideració d’independitzar-se de l’Arxipèlag Patreuro i sembla que van decidir centrar-se en la seva feina. Com em va dir Onesone, el que es veia als mosaics acabats de netejar és que els catalins van deixar d’escoltar el seu rei i els seus cortesans i els artesans, paletes, mercaders, usurers, mariners, es van centrar en la seva feina, els seus negocis i en no perdre el temps amb la seva independència i el risc de que visitants d’altres imperis que gaudien passant un temps a Catalina i tornant després als seus països amb les galeres o els camells plens d’àmfores amb vi catalí, vestuaris, escultures i molts altres objectes catalins poguessin deixar de venir per considerar els riscos que l’Imperi Patreuro pogués enviar les seves falanges a lluitar contra els mossos catalins que el seu rei pogués armar per assegurar que podria mantenir-se al tron.
Però ara Onesone no sabia què fer. La seva ètica el portava a no poder dir que havia descobert el contrari del que ja fins i tot havia escrit. Em va dir que sabia que hi havia un altre professor americà que cobejava el seu lloc, el professor Twoarethree, que era un farsant, que faria qualsevol trampa per treure-li el lloc per venir a Barcelona (la destinació més desitjada per molts professors americans segons em va dir). Twoarethree seria capaç de dir que s’havia descobert que fa 3.000 anys els catalins van aconseguir la seva independència de Patreuro i es van convertir en el país més ric i avançat de tot l’arxipèlag i dels imperis circumdants. Amb aquestes afirmacions tindria el suport econòmic que li volien treure al professor Onesone. Aquest havia explicat els problemes a alguna autoritat americana però allà tothom estava preocupat amb les conseqüències de Trump i no volia ficar-se en embolics que poguessin fer perillar la seva cadira. Volien passar desapercebuts. Li vaig dir a Onesone que no es preocupés, que segur que amb la seva experiència a Barcelona podria aconseguir una feina a Xangai, on anaven moltíssims joves americans a bones escoles xineses que tenien intercanvis amb escoles americanes.
Si fa 3.000 anys el sentit comú va portar els catalins a continuar avançant amb èxit i ser la millor illa de l’arxipèlag Patreuro, seria una pena que en els nostres dies nosaltres ens fiquéssim en embolics que ningú no ha estudiat. Estaríem en un país independent amb passaport i permís de conduir d’un altre? Necessitaríem visat per anar a Europa o els Estats Units? Pagaríem encara més impostos?
A Barcelona de vegades som capaços de transmetre afecte als nostres visitants