La inflació del juliol pressiona més el BCE

La taxa d’inflació subjacent a la zona euro –és a dir, la que exclou els components més volàtils que incideixen en la pujada de preus, com els aliments frescos i l’energia– va pujar a l’1,3% el mes de juliol, tan sols una dècima més respecte al mes anterior, però en contra de les expectatives del mercat d’una caiguda a l’1,1% i, sobretot, assolint el màxim dels últims quatre anys.

Aquest indicador és el que té en compte el Banc Central Europeu (BCE) a l’hora d’avaluar la conveniència de retirar la política d’estímuls a l’economia, que ha portat en els últims anys a tipus d’interès negatius i a un programa massiu de compra de deute per part del regulador.

Si la dada confirmés la seva tendència alcista, la institució que presideix Mario Draghi podria fer els primers passos per augmentar el preu del diner, o, en tot cas, reduir el seu programa de compra d’actius i evitar així el rescalfament de l’economia, tal com ha reivindicat Alemanya (Estat membre en el qual, cal recordar, la inflació és més elevada que la mitjana de la zona euro, al situar-se en un 1,6% el mes de juny d’enguany).

En un altre comunicat, l’oficina d’estadística de la Unió Europea va dir que l’atur al bloc monetari de 19 països va caure al seu nivell més baix des de l’any 2009, un 9,1% el mes de juny passat, la qual cosa confirma la sòlida recuperació de l’economia de la zona euro i això podria donar al Banc Central Europeu un altre argument més per endurir la seva política monetària a la tardor.

Ara bé, tal com ha repetit en diferents ocasions Mario Draghi, Frankfurt també vigila estretament l’increment dels salaris dels treballadors entre els factors que cal considerar per començar el canvi de cicle, un indicador que en molts països encara no ha registrat el creixement esperat.