Purgues i escarni a Turquia.
Els 500 militars presumptament colpistes van haver de suportar que el públic reunit ahir els esbronquessin i els llancessin cordes que simulaven forques, a l’inici del judici a Ankara.
Encara que l’últim intent colpista a Turquia fa mesos que és als jutjats, cap dels judicis en curs no congrega tants encausats ni de tant rang com el que ahir es va inaugurar a Ankara. Gairebé 500 militars que eren a la sala de màquines del cop fallit de fa un any –la base aèria d’Akinci– han començat a asseure’s al banc dels acusats, en una gran sala habilitada a la presó de Sincan.
Emmanillats i custodiats per dos paramilitars –un a cada costat–, els oficials i pilots acusats de sedició van haver d’aguantar l’esbroncada de centenars de concentrats que, al crit d’“assassins”, reclamaven la restauració de la pena de mort –suprimida fa 15 anys– i els llançaven nusos de forca.
Per a alguns observadors, el judici visualitza el final del sotmetiment de la política turca per part de l’exèrcit i la submissió d’aquest a les autoritats civils, per primera vegada des de la fundació de la República. Per a d’altres, la caiguda en desgràcia de centenars d’oficials i jutges prova que el poder omnímode del president Recep Tayyip Erdogan té ja escassos contrapesos, mentre els electors no decideixin el contrari.
El judici d’ahir inclou el que va ser cap de l’Exèrcit de l’Aire, Akin Öztürk, i se centra en la base dels afores d’Ankara des de la qual es van enlairar els F-16 i els helicòpters que van bombardejar el Parlament, la seu dels serveis d’intel·ligència, la unitat d’elit de la policia o l’entorn del palau presidencial. El cop d’Estat –el primer derrotat al carrer en la història de Turquia– va provocar 249 morts entre els defensors de l’ordre democràtic –entre els quals també hi havia soldats i policies lleials– i una trentena de morts entre els revoltats.
A més dels detinguts –que s’enfronten a peticions de cadena perpètua– més de 150 militars, sobretot oficials, seran jutjats en rebel·lia. Alguns d’ells, destinats al quarter general de l’OTAN a Brussel·les, van optar per no tornar a Turquia després del fracàs del cop i han sol·licitat asil a Alemanya, Bèlgica, Noruega, Grècia o Espanya. Una cosa que ha acabat d’emmetzinar les relacions entre Ankara i Berlín.
També serà jutjat en rebel·lia el magnat Fethullah Gülen, acusat de ser el principal vector de la conspiració. L’imam Gülen, un peó de llarga trajectòria i foscos patrons –va començar el 1963 com a cap de l’Associació de Lluita Contra el Comunisme– viu protegit als Estats Units des del 1999.
Per rubricar qui mana a Turquia, avui mateix es reuneix el Consell Militar Suprem, el màxim òrgan de coordinació entre el Govern i les Forces Armades. Durant dècades, aquesta instància va servir per garantir que els governs sortits de les urnes es pleguessin a les línies vermelles marcades per l’oficialitat del segon exèrcit de l’OTAN. La seva reunió d’avui remodelarà la cúpula militar, d’acord amb la reforma constitucional aprovada l’abril en referèndum, que atorga una majoria decisiva als civils davant els uniformats.
Erdogan ha acompanyat el seu pols amb la celebració, ahir mateix a Istanbul, de la reunió de l’Organització de la Conferència Islàmica, amb un únic punt, segons el seu ministre d’Exteriors: “Defensar Al-Aqsa i Palestina”.
Cal dir que el govern del seu mentor, Erbakan, va ser fulminat fa vint anys pels militars, després de reunir a Istanbul el D-8, rèplica islàmica al G-7, amb l’Iran. Eren altres temps i ni Turquia ni Qatar –ahir de maniobres militars conjuntes– no estan per la feina de renunciar a una política exterior perillosament pròpia.
A més dels detinguts, més de 150 militars i l’imam Fethullah Gülen seran jutjats en rebel·lia