Blat, el gos que sap qui té càncer de pulmó
Projecte d’investigació de l’hospital Clínic per millorar la detecció precoç de la malaltia
El Blat en té prou amb ensumar una mostra d’alè d’una persona per detectar si té càncer de pulmó. El gos, un encreuament de retriever del Labrador i de pit bull, va estar a punt de ser abandonat quan tenia onze mesos. Ara que té tres anys i mig participa en un projecte d’investigació de l’hospital Clínic de Barcelona per millorar la detecció precoç del càncer de pulmó.
Segons els resultats presentats al European Journal of CardioThoracic Surgery, quan al Blat li presenten una mostra d’alè d’una persona amb càncer de pulmó, l’encerta en el 95% dels casos, fins i tot si el càncer és tan incipient que només fa quatre mil·límetres de diàmetre.
Quan li presenten una mostra d’una persona que no té càncer, l’encerta en el 98% dels casos, fins i tot si es tracta d’un pacient amb una altra malaltia respiratòria.
Aquests resultats són equiparables –o fins i tot superiors– als de proves convencionals de diagnòstic precoç d’altres tumors com la mamografia per al càncer de mama o la detecció de sang oculta en femta per al colorectal.
“Aquest gos sembla capaç de detectar-ho tot, fins i tot lesions molt petites. Estem absolutament sorpresos”, declara Ángela Guirao, primera autora del treball.
Però l’objectiu final de la investigació no és utilitzar gossos en la detecció precoç del càncer sinó desenvolupar un test de diagnòstic que es pugui utilitzar de manera rutinària als hospitals.
“Els resultats del Blat demostren que hi ha molècules que són específiques dels càncers de pulmó i que algunes d’aquestes molècules passen a l’aire exhalat”, declara Laureano Molins, cirurgià toràcic del Clínic i coautor de la investigació. “El nostre pròxim objectiu és identificar quines són aquestes molècules. Una vegada identificades, esperem desenvolupar un test que actuï com un nas electrònic”.
L’alè humà pot contenir unes 3.000 molècules diferents, informa Molins. Segons les seves estimacions, “potser una desena, o unes quantes desenes, serien informatives per al diagnòstic precoç del càncer de pulmó”.
L’aprenentatge del Blat va començar quan tenia un any. L’ensinistradora Ingrid Ramón, especialista en gossos d’assistència i detecció, l’havia adoptat amb onze mesos, quan va saber que els seus propietaris havien decidit abandonar-lo. “És un encreuament de races que són molt bones per a l’ensinistrament. Venia fet un hooligan perquè no havia estat educat. Però li vaig fer unes proves, vaig veure que tenia un gran potencial i me’l vaig quedar. Ara és el meu gos”.
Ingrid Ramón, que dirigeix l’empresa Argus Dogs, ja col·laborava amb l’hospital Clínic en un projecte sobre diabetis. Va ser el director d’aquest projecte, l’endocrinòleg Ramon Gomis, qui la va posar en contacte amb Laureano Molins per ampliar la seva col·laboració al càncer de pulmó.
El Blat va aprendre a identificar les mostres de càncer de pulmó en sis mesos. Aquestes mostres consistien en teixits de llana en què els pacients havien exhalat aire i que s’havien conservat en tubs tancats hermèticament.
L’ensinistrament es va basar en un mètode anomenat de reforç positiu. Quan el Blat ensumava una mostra procedent d’un pacient amb càncer, se li donava menjar com a recompensa. Quan ensumava un teixit semblant que no procedia d’un pacient amb càncer, no rebia menjar.
El Blat, a més, va aprendre que, per rebre la recompensa, havia de seure. D’aquesta manera en el futur es podria saber que, si el gos s’asseia després d’ensumar una mostra, significaria que era d’una persona amb càncer.
Després d’acabar l’ensinistrament, el Blat va ensumar 785 mostres en diferents sessions al llarg d’un any. La majoria eren de pacients amb càncer de pulmó, però també n’hi havia de persones amb altres malalties respiratòries i de persones sanes.
Va examinar tant mostres de fumadors com de no fumadors, de pacients de qualsevol edat, d’homes i de dones, de tumors localitzats en qualsevol lloc dels pulmons, i tant de càncers incipients com avançats. Els seus resultats han estat igual de fiables per a tota mena de tumors i tota mena de pacients.
“Són resultats espectaculars”, declara Laureano Molins, que recorda que “necessitem millorar el diagnòstic precoç perquè el 75% de casos de càncer de pulmó es diagnostiquen quan la malaltia ja està avançada”. La capacitat d’identificar molècules de l’olfacte caní, apunta Molins, “és superior a la millor tecnologia de què disposem actualment”.
Després d’aquests resultats, “continuem col·laborant amb el Clínic, la investigació va endavant”, explica Ingrid Ramón. Ara que està ben ensinistrat, “el Blat és un trasto, perquè és jove i molt enèrgic, però és un gos bo i simpàtic”. Ramón recorda que espècies com els pit bulls i els rottweilers, tot i tenir fama d’agressius, “són gossos amb aptituds brillants, els encanta treballar, jugar i menjar, i quan estan ben socialitzats són tan bons com qualsevol altre gos”.
L’animal identifica si una persona està malalta amb una alta fiabilitat a partir d’una mostra d’alè És capaç de detectar tumors de només 4 mm: els metges estan “absolutament sorpresos”