Barcelona disputarà a 18 ciutats més la seu de l’EMA
Bratislava, Dublín, Amsterdam, Estocolm, Milà i Copenhaguen, entre les favorites
Barcelona haurà de competir contra unes altres 18 ciutats per aconseguir la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA), que deixarà de ser a Londres un copel Regne Unit se n’hagi anat de la Unió Europea.
El termini per presentar les candidatures va acabar dilluns a mitjanit i el Consell de la UE va publicar ahir la llista de les candidates. Entre elles hi ha les que han sonat amb més força en les últimes setmanes per disputar la seu a la capital catalana, com Bratislava, Amsterdam, Milà i fins i tot Copenhaguen, Estocolm i Dublín. Totes elles hauran de competir, a més, amb Atenes, Bonn, Brussel·les, Bucarest, Hèlsinki, Lilla, Porto, Sofia, Viena, Varsòvia, Zagreb i Malta, que no ha especificat la localitat exacta.
La Comissió Europea té fins al 30 de setembre per analitzar les candidatures i veure fins a quin punt compleixen els requisits que se’ls exigeixen. El més important és que els treballs de l’agència no es vegin perjudicats pel canvi de seu. També es valoraran els accessos i les connexions geogràfiques que tingui la nova ubicació; la quantitat d’escoles disponibles per als fills dels treballadors i les condicions laborals per a la resta dels seus familiars i, finalment, la capacitat de la indústria farmacèutica local.
Partint dels resultats d’aquest examen, els estats membres hauran de triar les seves tres candidates preferides, mitjançant un sistema de vot semblant al del Festival d’Eurovisió. Hauran de donar 3, 2 i 1 punt a les seves ciutats preferides. La que obtingui més punts serà la guanyadora. La votació pot durar diverses rondes, fins que només quedin dos aspirants.
Barcelona parteix amb un gran avantatge: és l’única que ja té un edifici plenament disponible. Un cop es prengui la decisió, les claus de la torre Glòries es podran lliurar en un màxim de sis mesos si la capital catalana és l’elegida. L’aeroport del Prat ofereix bones connexions amb la resta del món i la indústria farmacèutica catalana i espanyoles són de les més potents. El principal hàndicap de la candidatura és que Espanya ja té tres agències europees (l’Agència Comunitària de Control de Pesca, l’Agència per a la Seguretat i la Salut en el Treball i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la UE). Fonts europees no descarten que la resta de rivals utilitzin el referèndum de l’1 d’octubre com a element en contra de Barcelona. I les seves principals adversàries també disposen de punts a favor.
A Bratislava l’afavoreix el sistema de votació. Els països de l’est d’Europa que es van incorporar a la UE a partir del 2004 no tenen cap agència i podrien aliar-se amb Eslovàquia perquè aconsegueixi l’EMA. Fonts europees també apunten a la possibilitat que Alemanya doni el seu vot a Bratislava –que té l’aeroport de Viena a 50 km– a canvi de rebre suport perquè Frankfurt adquireixi l’Agència Bancària Europea, que també haurà d’abandonar Londres.
Amsterdam també està ben connectada amb l’exterior gràcies a l’aeroport de Schiphol i, encara que no té un edifici disponible, els examinadors han quedat gratament sorpresos quan han vist els preparatius de la candidatura. Es tracta d’una ciutat moderna, igual que Barcelona i Milà, que és una altra de les preferides. La ciutat italiana també disposa d’una indústria farmacèutica important.
Dublín té al seu favor que el sistema legal irlandès és similar al del Regne Unit i la seva proximitat amb Londres facilitaria el trasllat dels treballadors. El fet que s’hi parli anglès també és un avantatge. L’agència sueca de medicaments és un dels principals socis de l’EMA, cosa que juga a favor d’Estocolm, mentre que Copenhaguen té entre les seves cartes la d’haverse convertit en un hub d’investigació mèdica.
La Comissió Europea té de termini fins al 30 de setembre per veure si les candidatures reuneixen els requisits