L’Executiu clausura la central nuclear de Garoña
El Govern espanyol acorda la clausura de la central nuclear de Burgos, que fa quatre anys i mig que està aturada
El Govern, finalment, ha decidit que la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), la més vella d’Espanya, que està aturada des de desembre del 2012, ha de tancar definitivament. La planta serà desmantellada i clausurada. L’Executiu ha acordat que no renovarà l’autorització per continuar l’explotació. La sol·licitud de reobertura va ser presentada el 2014 per l’empresa propietària Nuclenor (participada per Iberdrola i Endesa) amb la intenció inicial de prolongar la seva vida útil fins a l’any 2031. Tot i això, les importants inversions de seguretat addicionals exigides i els nous impostos ambientals han fet que l’intent de reobrir la planta se n’anés en orris.
El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va invocar ahir moltes raons per justificar la decisió, però no va poder il·luminar tots els clarobscurs d’aquest expedient, una de les pugnes més grans que hi ha hagut a Espanya entre les empreses elèctriques i l’Executiu.
Tot es resumeix en el fet que Nu-
clenor, propietària de Garoña, cessa la seva activitat el desembre del 2012 per discrepàncies amb els nous impostos; però després sol·licita reobrir; i, quan estan a punt de veure culminat el procés, es fa enrere a mitges en una clima de divisió interna i de dubtes sobre la seva viabilitat econòmica.
Des de l’òptica de l’altre protagonista (el Govern), la seqüència és una tirallonga de facilitats i suports a l’empresa –canvis de normativa inclosos– per aplanar el camí de la reobertura. Tot i això, al final, el ministre descobreix que tot el seu esforç és en va, perquè s’ha quedat sol. Ni l’oposició, ni les empreses, ni la major part de les entitats consultades no accepten que reobri Garoña. Ni el PNB, que ha negociat amb el PP l’aprovació dels pressupostos d’aquest any.
El ministre Nadal va argumentar ahir que denegarà la reobertura de Garoña perquè exigiria inversions econòmiques molt significatives. També va dir que és la central més antiga i que la seva aportació a la demanda energètica és poc rellevant. Són raons totes elles conegudes abans que el Govern secundés les pretensions de l’empresa Nuclenor i encoratgés el procés per reobrir la planta.
Álvaro Nadal també va esgrimir que les “circumstàncies actuals” no garanteixen prou certesa sobre la
viabilitat de la reobertura. Amb això al·ludia al rebuig expressat pels grups de l’oposició a la reobertura, així com a les discrepàncies internes al si de Nuclenor. Iberdrola se’n va desmarcar; i el seu president, Ignacio Sánchez Galán, va dir fa més d’un any i mig que la reobertura “no és viable econòmicament”. Nadal va explicar que, fins que la nuclear pogués reobrir, es necessitarien almenys dos anys, període per al qual va aventurar una situació d’“incertesa” política, amb una majoria delCongrés en contra.
El tercer bloc d’arguments del ministre van ser una successió de crítiques i retrets als que no han coincidit amb el Govern. Nadal fins i tot va retreure a Nuclenor els seus “canvis” de posició i el seu desacord intern. També el va acusar de fer servir la situació com a arma de pressió contra el Govern perquè canviés normatives (fiscalitat ambiental .... ), fet que els grups ecologistes ja van advertir.
Malgrat tot, Nadal va voler aclarir dubtes sobre la seva posició pronuclear. Va reiterar que l’actitud del Govern espanyol és “mantenir el parc nuclear” (davant la posició del PSOE, que “no vol” que hi hagi el 2028 cap central a Espanya).
La decisió del Govern espanyol arriba una setmana abans que acabi el termini de sis mesos que tenia des que el Consell de Seguretat Nuclear va emetre el 8 de febrer un dictamen favorable a la renovació de l’autorització d’explotació. No obstant això, la reobertura quedava condicionada a la realització d’importants inversions de seguretat (d’uns 150 milions d’euros).
Després d’aquell dictamen, la pilota era a la teulada del Govern. Però només teòricament. El problema real és que es van aguditzar les discrepàncies entre Iberdrola i Endesa. Les dues empreses van mantenir una reunió el 26 d’abril, però no van aconseguir llimar diferències. La companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán va proposar renunciar a la sol·licitud de reobertura, però Endesa va mantenir que apostava per continuar.
El resultat final suposa un revés per a aquesta font d’energia. Els sectors pronuclears anhelaven que Garoña es convertís en la primera central a arribar fins als 60 anys d’operació, amb la qual cosa hauria actuat d’ariet per a la resta de centrals espanyoles que es van acostant progressivament als 40 anys de vida, límit fins al qual tenen permís d’activitat.
El rebuig de l’energia nuclear d’una majoria de forces polítiques al Congrés, i l’èxit dels sectors antinuclears que han capitanejat la batalla contra Garoña, ara llancen ombres al camí de la renovació de les llicències de les altres centrals. Les plantes que s’acosten al final del seu permís d’explotació i esperen una pròrroga per funcionar més de 40 anys són Almaraz, Vandellòs II i Cofrents.
En tot aquest llarg procés, el Govern espanyol ha buscat afavorir les nuclears en el seu pla per prorrogar la seva vida més de 40 anys. Tres exemples il·lustren aquesta política governamental. Un: va modificar el reglament d’instal·lacions nuclears i radioactives per permetre que una central que hagi tancat les seves portes tingui un any de temps per demanar la seva reobertura. Dos: abans, les centrals havien de demanar la pròrroga d’un permís d’explotació tres anys abans que expirés el termini, mentre que ara ho poden sol·licitar amb només un any d’antelació. I tres: el Govern ja pot renovar els permisos a les centrals per 10, 15 o 20 anys, mentre que fins ara només podia fer-ho per 10 anys. Nuclenor va demanar una pròrroga de 17 anys. Però molt abans de comprovar que ja no era possible ressuscitar Garoña.
La majoria contrària al Congrés i les discrepàncies internes en l’empresa han estat clau en la decisió Dur revés al pla perquè la central establís un precedent que permetés prolongar la vida de les nuclears