Barcelona i l’autoestima col·lectiva

L’autoestima col·lectiva és un concepte de la psicologia que es refereix a com l’autoconfiança de l’individu interactua amb la d’altres individus que formen part del seu mateix grup. Richard Florida, guru de la creativitat i de les transformacions urbanes, recorda que les persones disposades a traslladar-se a una gran ciutat són aquelles que tenen un nivell més alt d’autoconfiança i sosté que la metròpoli que sigui capaç de captar molts veïns amb aquestes característiques serà sempre una ciutat amb una elevada autoestima col·lectiva i, per tant, una ciutat més pròspera.

Barcelona, malgrat que compleix el requisit de ser un pol d’atracció de talent i, per tant, de persones motivades, té avui l’autoestima col·lectiva per terra, per no dir fora del radar. D’entrada, el procés independentista ha condicionat la ciutat fins al punt que, avui dia, es comporta més com a objecte de desig que com a subjecte actiu. D’alguna manera, Barcelona ha dimitit de prendre la iniciativa i l’ha delegada en un bàndol i en l’altre de la confrontació CatalunyaEspanya. Amb prou feines despunta com a actor col·lectiu. En això té a veure, també, l’actitud titubejant del govern de BComú a l’hora de projectar Barcelona al món.

El consens polític i social obtingut per la candidatura a l’Agència Europea del Medicament és una alenada d’aire fresc en aquest context d’ambicions reprimides. L’objectiu de captar l’agència és difícilment assequible, però aspirarhi ha servit per demostrar que Barcelona ha tornat al mercat global de les grans oportunitats. El mateix efecte beneficiós tindria situar el nom de la ciutat entre les aspirants als Jocs Olímpics del 2032, els primers disponibles. Uns Jocs que en aquelles dates hauran canviat radicalment de plantejament i que potser estaran més a prop del model de les frustrades Olimpíades Populars de Barcelona del 36 que dels Jocs Olímpics Corporatius d’Atlanta’96.