Vicenç Altaió
ASSAGISTA I CRÍTIC
Vicenç Altaió és el comissari de l’exposició L’espai dels somnis que aquest estiu ha organitzat conjuntament amb la galeria Mayoral al Casino de l’Amistat de Cadaqués. La mostra viatjarà posteriorment a Barcelona.
André Breton, el pare del surrealisme, va publicar el 1938 Trajectoire du rêve, que era una recopilació de somnis escrits, entre d’altres, per Paul Éluard, Benjamin Peret o Michel Leiris, i de somnis pintats per De Chirico, Max Ernst, René Magritte, Man Ray o Dalí. I aquest llibre és ara el punt de partida de l’exposició L’espai dels somnis, que s’ha obert a la Societat l’Amistat del Casino de Cadaqués. Els somnis convertits en llenguatge artístic.
La galeria Mayoral de Barcelona, que s’ha especialitzat en l’art de les avantguardes del segle XX, ha buscat aquest cop un projecte que reunís diversos artistes sota un mateix fil conductor. I el resultat és una col·lectiva sobre la representació plàstica de l’inconscient. Amb una excepcional nòmina d’artistes encapçalada per Dalí, Miró, Picasso, Calder, Oscar Domínguez, Chagall, Magritte, Hamilton..., s’ha presentat a Cadaqués (on romandrà fins al 15 d’agost) i a partir del 14 de setembre es traslladarà a Barcelona, a la galeria Mayoral.
El poeta i assagista Vicenç Altaió, que s’autodefineix com a agitador cultural i traficant d’idees, és el comissari de l’exposició. “El somni és creatiu”, afirma, tot i que no va ser fins al segle XX quan els artistes van començar a interpretar-lo de manera més sistemàtica. Hi va tenir molt a veure Sigmund Freud i una de les seves obres capitals: La interpretació dels somnis. Sabem que Salvador Dalí la va llegir mentre era a la Residència de Madrid, pocs anys abans d’irrompre amb força al grup surrealista de París, tot aportant el seu mètode paranoico-crític d’interpretació de la realitat. I d’ell s’exposen cinc obres, entre les quals destaca l’aquarel·la Rinoceront en desintegració (1950) i el dibuix a tinta i gouache Màquina de cosir amb paraigua (1951).
Si la reacció dels intel·lectuals a la Primera Guerra Mundial va ser el nihilisme i l’art dadà, els anys posteriors, amb la crisi, la consolidació de la revolució soviètica i la formació dels feixismes, van donar peu a un art d’afirmació, que ho era també de subversió. Els artistes es divideixen, però, entre el compromís realista i la revolta estètica. Alguns, com ara Miró o Dalí, es quedaran a mig camí. Vicenç Altaió parla fins i tot d’un somni català, que inicia el poeta J.V. Foix, que es posiciona amb Miró i Dalí i que tindrà continuïtat en Tàpies i Ponç, nucli bàsic del Dau al Set. I es podria parlar fins i tot d’una branca cadaquesenca, que a més de Dalí s’expressa també a través dels somnis gairebé naïfs del pintor Àngel Planells, fill d’aquesta població, present també en aquesta exposició amb l’oli Somni oblidat, de 1936. Sense oblidar que l’any 1929 aterren en aquest racó del Cap de Creus el grup de surrealistes encapçalat pel poeta Paul Éluard i Gala, el galerista belga Camille Goemans i el pintor René Magritte (de qui s’exposa aquí el gouache La recherche de l’absolu, de 1948). Més tard apareixerà per Cadaqués Marcel Duchamp, autor també de la coberta d’un llibre de poemes i collages fotogràfics aplegats sota el títol de La septième face du dé (1936), un altre referent de l’exposició. I Man Ray, que vindrà l’any 1933 a fotografiar, per encàrrec de Dalí, les roques del Cap de Creus, les quals, com si es tractés d’un somni, prenen formes d’animals i objectes. A l’exposició de Cadaqués no hi ha cap foto de Man Ray, però sí, en canvi, a la dedicada a De Chirico, que actualment es pot veure al CaixaForum de Barcelona.
Són els somnis desperts, per oposició als somnis adormits o revelats, als somnis sobre els somnis. més en l’òrbita surrealista. I les obres d’aquests diferents artisd’Estudiants
tes estableixen un diàleg entre si, amb llenguatges coincidents de vegades, divergents en molts casos. A l’exposició trobem des de dos dibuixos de Sueño y mentira
de Franco, de 1937, paradigmes d’un art supeditat a les necessitats socials i polítiques, fins a la subversió estètica de Joan Miró en el gouache Projecte per a El vol de
l’alosa o la poètica visió de Marc Chagall a Le Christ bleu aux fleurs. De la mateixa manera que hi ha un excepcional oli d’Óscar Domínguez, de 1937, titulat Personnages
surréalistes, amb elements propis de la cosmogonia de Dalí, com ara els pianos, o de Magritte, com ara els cossos camuflats.
L’exposició té dos complements: el debat que es va celebrar el diumenge 23 de juliol entre el mateix Vicenç Altaió i el cineasta Albert Serra, moderat per Montse Aguer, directora del Teatre-Museu Dalí, i el catàleg de l’exposició que es presentarà a Barcelona. El catàleg, en anglès, inclou el contingut d’aquest debat, un text teòric d’Altaió, una entrevista de Llucià Homs al reconegut crític d’art Hans Ulrich Obrist –que amb Francesco Bonami van reunir a la Biennal de Venècia una nova generació d’artistes sota el projecte
The dreams– i un epíleg d’Albert Serra. “Els somnis són desitjos, fruit d’una tensió entre el racional i l’irracional”, diu Albert Serra.
Aquests dies s’està preparant també l’exposició Roi soleil, que centrarà la programació d’aquest estiu a la galeria Cadaqués, dirigida per Huc Malla. I l’artista convidat és precisament Albert Serra, que el 12 d’agost presentarà un documental entorn d’una performance a Lisboa amb motiu de la presentació de la pel·lícula La
mort de Lluís XIV. En aquesta performance, a la galeria Graça Brandão de Lisboa, Lluís Serrat, l’actor que feia de Sancho a Honor de cavalleria, es posa a la pell de l’actor professional Jean-Pierre Léaud.
I de cinema anava també la festa de dissabte passat al vespre al Marítim Bar, que a poc a poc vol reforçar la vessant d’espai de cultura. S’hi van projectar cinc pel·lícules: Els banys de Sjöbadet, de Jordi Colomer; The Bureaucracy of Angels, de Broomberg i Chanarin; Cinetracts, de Marine Hugonnier;
Work in progress, de Joaquim Sapinho, i Volem olor, de Jesús Etxarte. La sessió es va iniciar amb la instal·lació d’una placa al Marítim dedicada a Joan Tharrats, editor i llibreter, de qui va fer la glossa Albert Serra.
‘L’espai dels somnis’ es traslladarà a la galeria Mayoral de Barcelona i s’hi presentarà el catàleg
Albert Serra presentarà a la galeria Cadaqués un documental sobre una performance a Lisboa