Rescats de doble tall
El Govern italià manté una relació ambivalent amb les oenagés que salven immigrants
El Govern italià i les oenagés estan a matadegolla pels rescats d’immigrants a la Mediterrània pel temor de que els traficants de persones vegin facilitat el seu ominós negoci gràcies a la bona fe dels cooperants.
Ales vuit persones que ahir van ser trobades mortes –probablement per asfíxia– en un bot pneumàtic davant la costa líbia no els serveix ja de res el continu debat sobre els rescats a la Mediterrània. El drama diari de les pasteres conviu amb una discussió en la qual s’entremesclen la sensibilitat humanitària, la preocupació per l’impacte social d’aquest èxode imparable, així com càlculs geopolítics, interessos electoralistes i altres motivacions, inclosa la xenofòbia.
La tertúlia radiofònica matinal de RAI-1 bullia d’opinions sobre el codi de conducta que el Govern italià volia fer firmar a les oenagés que salven immigrants. Només tres la van subscriure, entre elles la catalana Proactiva Open Arms (POA), implicada ahir, amb el seu vaixell
Golfo Azzurro, en les accions que van salvar la vida a gairebé 500 immigrants i que van recuperar els vuit cadàvers. Altres oenagés, com Metges sense Fronteres (MsF) i l’alemanya Jugend Rettet, van dir no. Algunes més no es van pronunciar però s’inclinen per no firmar.
L’assumpte estava ahir a totes les portades. El rotatiu torinès La
Stampa parlava de “plantofada” al Govern de Paolo Gentiloni i, en un editorial, criticava amb duresa les oenagés que no s’hi han adherit.
L’actitud del Govern italià cap a les entitats que han organitzat pel seu compte el socors al mar és ambivalent. D’una banda aprecien la seva feina i hi col·laboren. D’una altra, allotgen sospites i recels. Pensen que han contribuït a augmentar l’èxode i que, sense buscar-ho, estan fent el joc als traficants, en garantir de manera força eficaç que els ocupants de les pasteres trobin algú que se’n faci càrrec.
El Govern Gentiloni va amb compte en formular en públic aquests arguments, però diversos partits polítics els utilitzen sense cap rubor. Han llançat greus acusacions a les oenagés la Lliga Nord, Germans d’Itàlia i també el Moviment 5 Estrelles (M5E) de Beppe Grillo. Aquest últim sap bé que pesca vots en un extens calador d’electorat –també d’extrema dreta–, susceptible a les pors que causa la immigració massiva.
Proactiva Open Arms, Save the Children i Migrant Offshore Aid Station (MOAS) van acabar acceptant el codi de conducta perquè van fer una lectura generosa del seu contingut i van posar en relleu la interpretació humanitària del text. Van considerar que valia la pena acceptar algunes coses –com la presència puntual de policies armats a bord– amb tal de poder prosseguir la seva feina amb garanties. Altres, com MsF, van pensar que no podien plegar-se a les exigències. S’haurà de veure quines conseqüències concretes tindrà per a les no signants. En principi quedaran fora del sistema coordinat per la Guàrdia Costanera italiana i, si rescaten en aigües internacionals, els pot ser vetada l’atracada en ports italians. Aquella advertència va arribar ahir des de Brussel·les, que dona suport a Roma.
“Totes tenim els mateixos dubtes sobre el document, però la seva interpretació és molt oberta i això ha fet que algunes hàgim decidit firmar i d’altres no”, va indicar a La
Vanguardia Gerard Canals, que va treure ferro a la divisió entre elles. El representant de POA en les reunions de Roma va insistir que acceptar el codi de conducta italià no implica que deixin de tenir prioritat les lleis internacionals del mar i les convencions sobre els refugiats. Canals va admetre que hi ha una certa preocupació per la pròxima presència de la Marina de guerra italiana en aigües líbies. El seu temor és que poguessin produir-se repatriacions d’immigrants i refugiats, la qual cosa violaria l’article 33 de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, adoptada a Ginebra el 1951. Allà es prohibeix expressament tornar refugiats a països en els quals correguessin perill, com és ara el cas de Líbia.
“Això seria una cosa molt greu –afegeix Canals–. Ens mourem i farem indagacions”.
Amb codi de conducta o sense, doncs, el pols entre oenagés i el Govern de Roma continuarà.
Proactiva Open Arms participa en el rescat de 500 persones; en un dels bots hi havia vuit cadàvers