Els temes del dia
El tancament definitiu de la central nuclear de Garoña, i el judici a 500 persones acusades de participar en el cop d’Estat contra Erdogan.
LA decisió del Govern de tancar la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos), la més antiga d’Espanya, que està inactiva des de fa cinc anys, i que té el suport de totes les formacions polítiques presents al Parlament, respon a la lògica del que sembla més convenient per al país en aquest cas. El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha dit que el tancament ve obligat perquè no hi ha certesa política, econòmica ni empresarial que es puguin amortitzar les inversions necessàries, que podrien pujar a més de 150 milions d’euros. El desmantellament pot requerir entre tretze i setze anys.
El Govern ha endarrerit al màxim la decisió de tancar Garoña, en un escenari d’opinions polítiques i empresarials contraposades. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN), malgrat això, havia emès un dictamen favorable a la seva continuïtat, sempre que s’hi fessin les inversions necessàries. No s’ha de descartar que el pes que hagi inclinat finalment la balança hagin estat les negociacions entre el Partit Popular i el PNB, ja que al País Basc hi havia una pressió política i social molt intensa a favor del tancament de Garoña. El mateix lehendakari, Iñigo Urkullu, ha arribat a declarar que “a partir d’avui els bascos i les basques viurem més segurs”, atesa la proximitat d’aquesta central al seu territori. Però això no deixa de ser una afirmació populista i demagògica en contra de l’energia nuclear, que en els seus quaranta llargs anys de funcionament a Espanya ha demostrat sempre una seguretat màxima. Com ho prova que la Junta de Castella i Lleó ha lamentat el tancament de la central pels efectes negatius que tindrà per a l’economia de la seva població.
L’important, en qualsevol cas, és que el tancament de Garoña, amb independència de les raons que han portat a aquesta decisió, es pot efectuar sense un impacte excessiu en el sistema elèctric espanyol, ja que té una potència de tan sols 400 megawatts.
De tota manera, dit això, seria un greu error contemplar el tancament concret de Garoña com un indici que pogués marcar el principi del final de l’energia nuclear a Espanya, ja que aquesta alternativa energètica és fonamental per a l’equilibri del sistema elèctric espanyol. Després del desmantellament de Garoña, de Vandellòs I (Tarragona) i de Zorita (Guadalajara), queden cinc centrals nuclears en funcionament: Almaraz a Càceres (amb dos reactors I i II), Trillo a Guadalajara, Vandellòs II i Ascó (dos reactors I i II), totes dues a Tarragona, i Cofrents a València.
Actualment l’energia nuclear és la primera font de producció elèctrica del país, amb un 23% del total, i el fet que no emeti gasos ni partícules contaminants a l’atmosfera és clau per al compliment dels acords mediambientals. Des del sector s’adverteix que si no s’allarga la vida útil de les centrals en funcionament més enllà dels quaranta anys no serà possible complir els objectius de reducció d’emissions de CO2 establerts per al 2030 i el 2050 i es produirà un fort increment dels preus de l’electricitat.
El debat sobre el futur de l’energia nuclear a Espanya, una vegada resolt el problema que suposava Garoña, s’ha de dur a terme al Parlament i en la societat amb assossec i sense demagògies. És fonamental per al sistema energètic espanyol, un dels menys competitius i més cars d’Europa, aclarir els plans sobre l’allargament de la vida útil de les nuclears i consolidar un model energètic estable i eficient.