La Vanguardia (Català)

Un document per garantir les últimes voluntats

La Generalita­t recorda que el Document de Voluntats Anticipade­s permet al ciutadà explicar els tractament­s mèdics que desitja rebre quan ja no pugui expressar la seva voluntat de viva veu

-

El ciutadà fa constar en el document qui vol que decideixi per ell quan no té capacitat per fer-ho Es pot indicar si es vol donar òrgans o limitar tractament­s per no allargar la vida

Salgun dia patissis una malaltia que t’impedís decidir el tractament que voldries rebre, qui prendria les decisions per tu? I si un familiar estigués en coma i no se’n pogués esperar la seva recuperaci­ó, qui prendria les decisions en el seu nom? Sabries què hauria volgut?

La resposta al neguit que plantegen aquestes preguntes es pot disminuir redactant un Document de Voluntats Anticipade­s (DVA). Una declaració on una persona explica, per endavant, el tractament mèdic que voldria rebre en cas que algun dia una malaltia l’incapaciti per expressar-se. El Departamen­t de Salut de la Generalita­t vetlla perquè aquestes voluntats siguin conegudes i respectade­s. Així, per exemple, són voluntats expressade­s habitualme­nt per les persones que no se’ls prolongui la vida de manera artificial, que no rebin tractament­s de suport ni teràpies poc contrastad­es, o que no se’ls traslladi del lloc on resideixen en l’últim tram de vida.

Des d’un punt de vista legal, la possibilit­at d’expressar d’una manera anticipada i consignar la voluntat de com una persona vol ser atesa és un dels principals drets que la llei reconeix al ciutadà. Es fonamenta en el principi d’autonomia del pacient: el dret que posseeix cada individu de prendre les decisions que es correspong­uin amb els seus valors i conviccion­s personals.

El millor moment per fer un DVA és quan el pacient conserva plena capaci- tat per decidir. Abans de redactar-lo, és important assessorar-se, i si s’està malalt, conèixer bé el decurs que pot prendre la malaltia i les opcions terapèutiq­ues que es podran seguir. En aquest sentit, poden aconsellar els metges, els profession­als d’infermeria o altres persones amb experiènci­a en aquest tipus de documents.

El contingut del DVA no està estandardi­tzat perquè depèn de la singularit­at de la persona que l’escriu. Tanmateix, hi ha dii ferents models que poden servir de guia. Un és l’elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya.

UN DOCUMENT AMB DUES PARTS

1 La primera part fa referència als criteris i les instruccio­ns personals. És a dir, als valors, les creences i les expectativ­es personals de qui ha fet el document, les situacions sanitàries concretes que s'han de tenir en compte i les instruccio­ns i límits concrets en relació amb l'actuació mèdica. Per exemple, es poden especifica­r els tractament­s mèdics que acceptaria o rebutjaria la persona a la fi de la vida –una intervenci­ó quirúrgica, un cicle de quimioterà­pia, la reanimació cardiopulm­onar o l’alimentaci­ó i respiració assistida–, demanar cures pal·liatives, etc. També s’hi poden especifica­r voluntats relatives a la donació d'òrgans, donació del cos per a la investigac­ió científica o la voluntat 2 sobre l'enterramen­t o la incineraci­ó. La segona part permet designar una persona representa­nt, algú de plena confiança del titular del DVA, la funció del qual consisteix a fer d’interlocut­or amb el metge o l’equip sanitari quan el malalt no pugui expressar la seva voluntat.

D’acord amb la normativa vigent, i per garantir que quan es va redactar el document es conservave­n plenes capacitats i s’actuava lliurement, la llei demana validar-lo davant de tres testimonis majors d’edat, dos dels quals no poden tenir relació de parentiu ni patrimonia­l amb el titular. També es pot validar davant d’un notari.

A més, i per tal que es puguin tenir en compte les voluntats del DVA, cal que el document sigui lliurat al centre sanitari on la persona serà atesa. També es pot entregar a les Oficines d'Atenció Ciutadana o a qualsevol registre oficial de Catalunya habilitat per rebre documents de la Generalita­t. D’aquesta manera el DVA s’inscriurà en el registre centralitz­at de DVA, i a partir d’aquí a la història clínica de la persona. Això permetrà que el pugui conèixer el profession­al sanitari que l’hagi d’atendre, sempre respectant les garanties de confidenci­alitat. Com la resta de documentac­ió que forma part de l'historial clínic del pacient, el document sempre estarà disponible al portal La Meva Salut, l’espai digital on els ciutadans poden consultar la documentac­ió clínica sobre la seva salut.

Encara que el DVA no té caducitat i té efectivita­t fins al moment proper a la mort de la persona, sempre es pot modificar o anul·lar si es canvia de parer; també es pot renovar si ha passat molt temps. S’ha de recordar també que aquest només tindrà efectes quan la persona ja no pugui expressar la seva voluntat de viva veu.

 ??  ??
 ??  ?? VOLUNTATS ANTICIPADE­S.
El contingut del DVA no està estandardi­tzat perquè depèn de la singularit­at de la persona que l’escriu
VOLUNTATS ANTICIPADE­S. El contingut del DVA no està estandardi­tzat perquè depèn de la singularit­at de la persona que l’escriu

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain