Susana Díaz, en blanc i verd
La presidenta andalusa anuncia una massiva reunió d’alcaldes a l’octubre per defensar la bandera de la igualtat davant Pedro Sánchez
Ni vint-i-quatre hores ha trigat Susana Díaz a concretar amb fets la seva pugna amb Pedro Sánchez arran del problema territorial espanyol, i la seva batalla contra una concepció plurinacional d’Espanya. La líder andalusa, que va sortir absolutament enfortida d’un congrés en què va laminar el sanchisme, ha decidit prendre la iniciativa i convocar per al proper mes d’octubre una concentració d’alcaldes a Antequera. L’objectiu és aixecar una altra vegada la bandera de la igualtat de tots els andalusos.
La famosa frase de “no em facis triar mai entre dues lleialtats” ja té el seu primer desafiament. Díaz vol portar la lluita al terreny més proper als ciutadans i demostrar a Sánchez que els andalusos corrents estan amb ella. Els ajuntaments ja van tenir un paper essencial fa quatre dècades per aconseguir una Andalusia de primera, i Díaz els vol tornar a posar en la primera línia reivindicativa. Tot i que les circumstàncies han canviat molt des del 1979, està convençuda que encara pot aglutinar les masses al voltant de la bandera blanc-i-verda.
De poca cosa ha servit el discurs conciliador de Sánchez a Sevilla i la seva invitació a “sumar” per aconseguir un “PSOE que unit és imparable”. Díaz no concedeix treves, i després de la seva estrepitosa derrota a les primàries socialistes necessita agafar-se a una bandera que la faci sortir de les ombres. Un dels fidels a Sánchez a Andalusia assegura que “Díaz s’agafa al pal de la bandera andalusa com l’únic agafador que li queda d’un vaixell que s’enfonsa”.
L’elecció d’Antequera per a aquesta reunió no és casual. Es tracta de la localitat situada al centre geogràfic de la comunitat on partits d’esquerra i nacionalistes van reivindicar el 1979 la plena autonomia per a Andalusia. Ara Díaz vol repetir aquella fotografia incorporant-hi també tots els alcaldes de la comunitat. És com demanar la lluna en un cove perquè, tret dels socialistes, cap altra autoritat municipal assistirà a l’acte. Els alcaldes socialistes són 440 a la comunitat i Díaz sap que tenir-los al seu costat és fonamental per al seu futur polític.
Tampoc no ha estat casual el fet que la convocatòria fos anunciada per María Jesús Serrano, número tres del PSOE en la nova executiva elegida diumenge. Serrano va ser una de les integrants de la gestora socialista que es va nomenar després de la rebel·lió contra Pedro Sánchez que va acabar amb la seva dimissió en el borrascós comitè federal de l’1 d’octubre.
Fidels a la presidenta defensen la seva actitud, malgrat l’evident enfrontament que això representa amb la direcció del PSOE a Ferraz. “És evident que cal reconèixer la diversitat i els sentiments, fins aquí tots els socialistes estem units, però això no es pot fer fomentant la desigualtat. I la presidenta està obligada a defensar Andalusia per sobre de tot”, assenyalen.
Díaz ha construït la seva fortalesa a Andalusia des del mateix moment en què va comparèixer amb la cara desencaixada i els ulls plorosos després de la seva derrota a les primàries del mes de maig. En aquell moment va ser conscient del rebuig que la seva figura política aglutinava més enllà de Despeñaperros, i que només el PSOE andalús li donava suport, fins i tot amb un sector crític molt més gran del que s’esperava.
La mateixa dona que havia intentat fer el salt a la política nacional perquè la comunitat li quedava petita, s’ha hagut de construir una història per reinventar-se. I sembla que l’ha trobada fent tornar Andalusia als temps de les manifestacions del 4 de desembre del 1977 i el referèndum del 28 de febrer del 1980. “Nosaltres som els hereus de Rafael Escuredo, José Rodríguez de la Borbolla, Manuel Chaves i José Antonio Griñán”, els seus antecessors al palau de San Telmo. Fins i tot va ressuscitar políticament Alfonso Guerra, protagonista a l’ombra per descavalcar Escuredo, primer, i Rodríguez de la Borbolla, després.
“Díaz ja va cometre un error a les primàries envoltant-se de tota la vella guàrdia del partit. Va pensar que amb això n’hi hauria prou per convertir-se en l’hereva de González, Rubalcaba i Zapatero, i el que va provocar va ser un rebuig més gran. Ara va pel camí que li passi el mateix”, assegura un fidel a Pedro Sánchez.
La sevillana no dona treva i després de la seva derrota a les primàries necessita un relat que la faci sortir de les ombres