Fa set anys que la recollida selectiva de residus està estancada a Catalunya
La caiguda de l’11% de la fracció de paper i cartró frena els esforços de captació
La recollida selectiva de residus municipals a Catalunya està estancada des del 2010. De fet, després d’assolir els seus valors més alts el 2011, quan el 40,6% de tots els residus municipals van ser recollits de manera selectiva, ha experimentat un lleu descens. Des d’aleshores, la recuperació de les diferents fraccions de residus se situa entorn del 39%. L’any passat la recollida selectiva bruta va ser d’un 38,53%, gairebé mig punt menys que el 2015 (38,9%), segons el balanç de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).
La tendència en el nivell de la recuperació de les fraccions de residus són molt diferents (matèria orgànica, paper i cartró, vidres i envasos lleugers). La captació de matèria orgànica (restes de menjar i vegetals de petita mida) ha experimentat un descens del 0,24% respecte al 2015, mentre que la recollida d’envasos lleugers i de vidre augmenta un 3,9% i un 4% respectivament.
L’evolució més vistosa és l’experimentada pel paper i el cartró, que cauen un 11%. “Els canvis d’hàbits que afecten el consum no justifiquen la desaparició de més de 200.000 tones de paper i cartró”, explica Josep Maria Tost, director d’ARC. “La caiguda es deu a un nombre creixent de robatoris en contenidors, una pràctica estesa des del 2011”, agrega. El buidatge sistemàtic dels contenidors blaus no troba una resposta contundent de l’administració. Per combatre aquesta tendència no hi ha unes línies d’actuació establertes. “És una qüestió de competència local i el problema que ens trobem és que els municipis ens diuen que prefereixen que es robi als contenidors i no que es robi a la gent al carrer”, explica Tost. Avui dia “no hi ha eines ni capacitat humana perquè els municipis posin policies a vigilar a cada contenidor”, afegeix.
A l’ARC també la preocupa la recollida selectiva de matèria orgànica, la fracció amb més pes dins del cubell de les escombraries (37%). Per això, treballarà amb els grans productors de matèria orgànica (restaurants, hospitals, Fira...) per incloure un flux de circuits comercials més gran. També prepara una gran campanya (20172018) de conscienciació ciutadana, adreçada a reduir els rebutjos que van a abocadors i incineradores. “Creiem que és necessari conscienciar la gent, ja que encara hi ha tòpics sobre la fracció orgànica, com que causa una olor dolenta”, indica Tost.
Pel que fa al vidre, el repunt experimentat en la seva recollida es deu a la millora en l’economia. “Es tracta d’una fracció molt vinculada a la restauració i hem contrastat amb els gremis que la gent torna a consumir més fora de casa” explica Tost. De la seva banda, la captació d’envasos lleugers ha superat el seu màxim històric, gairebé 140.000 tones, malgrat que s’ha mantingut en xifres similars a anys anteriors.
Però “cal reciclar més i de més qualitat”, assenyala Tost, per a qui “sense fiscalitat no hi ha canvis. És el clic necessari per als que no tenen l’impuls vital de reciclar”. El mes de març passat el Parlament va aprovar l’increment del cànon d’abocament –que paguen els ajuntaments per llançar els seus rebutjos en abocadors– de manera continuada i progressiva fins a arribar, el 2020, a gairebé 50 €/tn. “El cànon ha portat que 172 municipis canviïn el model de recollida”, afirma Tost.
El Govern encarirà més el cànon que paguen els municipis per dipositar residus en abocadors
Entre aquests sistemes, hi ha el sistema de recollida porta a porta, que ja funciona en 130 municipis de menys de 15.000 habitants. A Catalunya, el Pallars Sobirà és un exemple a escala comarcal de millora de recollida selectiva amb aquest sistema. Els seus resultats han millorat un 25% des del 2014.
Una altra alternativa és el pagament per generació –que pagui més qui més produeixi–, un sistema en què “la tecnologia podria ajudar mitjançant contenidors intel·ligents que identifiquin amb un xip qui recicla, bosses d’escombraries amb codis de barres...”, explica Tost. També s’estudia la redacció d’una nova llei de residus per fer aflorar el cost del tractament de les escombraries, amagat avui en altres rebuts (aigua, IBI...) perquè els ciutadans identifiquin i sàpiguen el seu valor. “No es tracta d’un tema d’estètica sinó de necessitat social. No podem llençar recursos”, conclou Tost.