Turisme ‘vintage’ De les sabates a les safates
En una Sitges lliurada al turisme no hi queden vestigis de la seva històrica indústria del calçat
Afinal del segle XIX la Sitges agrícola i pesquera oferia un nucli urbà que s’anava embellint amb les cases dels indians, un entorn de vinyes (amb la llegendària malvasia com a estendard) i una platja que va atreure els pintors de l’anomenada escola luminista. El 1893 Santiago Rusiñol va convertir una antiga casa de pescadors en la seva casa taller i en un lloc de culte i pelegrinatge, el des del 1933 Museu Cau Ferrat.
Amb l’impuls dels banys de mar i de les segones residències, Sitges, que havia tingut en la indústria artesanal del calçat un dels seus pilars, va iniciar amb empenta el camí del turisme. El negoci del calçat va començar l’any 1874. El tancament de les grans fàbriques de Can Benazet (1959) i Can Termes (1960) va marcar l’inici del declivi de la indústria. L’historiador Roland Sierra sintetitzava l’evolució de Sitges cap al turisme amb un enginyós titular: “De les sabates a les safates”.
El creixement urbanístic es va manifestar a partir del 1918 amb la ciutat jardí de Terramar. Ara el seu històric hotel està en plenes obres de reforma total. Havia d’obrir aquest estiu però al final els treballs s’han allargat més del previst per convertir aquest emblemàtic hotel en un luxós ME by Meliá de 213 habitacions. Aquest estiu, a més, neix un festival musical d’envergadura, amb un pressupost de 600.000 euros, als recuperats jardins noucentistes de Terramar, que l’any que ve faran 100 anys. El final de la crisi sembla que porta un nou impuls inversor a Sitges. De fet, fa poc Leo Messi ha comprat per 30 milions d’euros l’MiM, un hotel de 4 estrelles superior amb 77 habitacions i suites. Fa poc més de quatre mesos que Sitges, a més, ha estrenat el seu darrer hotel amb només 14 habitacions arran de mar, el luxós i espaterrant Casa Vilella, després d’una inversió que ha fregat els 3 milions d’euros.
El turisme ha canviat la fisonomia d’aquest poblet de cases emblanquinades. Un 88% de l’economia sitgetana reposa avui en els sectors dels serveis i el turisme. Sitges suma uns 5.500 llits hotelers. A més de l’oferta dels càmpings, hi ha 4.000 habitatges d’ús turístic a la vila, i es calcula que la meitat són il·legals.
Les platges, amb el turisme, també han canviat radicalment. Aquest estiu estrenen nous equipaments. Els xiringuitos han omplert les platges, i en els darrers anys se n’ha apujat la qualitat. L’Associació Turística de Serveis de Platges de Sitges, que acaba de festejar el seu 30è aniversari, gestiona i coordina els serveis en 18 platges, des de la de les Botigues de Sitges fins a la cala de l’Home Mort.
Ara el que preocupa és apujar el nivell de qualitat, minimitzar el problema del top manta i que no només s’associï la destinació amb el creixent turisme homosexual. També es planteja com es pot recuperar el gran ganxo que suposava anys enrere l’oferta d’oci nocturn. El conegut carrer del Pecat ja només és una ombra del que havia estat, i molts enyoren discoteques com L’Atlàntida i Pachá. Sitges, que ha centrat en la cultura bona part de la seva promoció turística, també voldria atreure una oferta de restauració d’alta qualitat. De fet, ja fa un quart de segle que no hi ha cap restaurant amb estrella Michelin en tot l’àmbit del Garraf i el Penedès.
Avui, després de 50 anys de turisme, a Sitges ja no queda cap vestigi de la indústria del calçat, i queden ben pocs pescadors artesanals, arraconats al costat de les embarcacions de nàutica recreativa al port d’Aiguadolç.
També la històrica vinya ha acabat reculant fins a una existència poc més que testimonial mentre el centenari celler del benèfic Hospital de Sant Joan Baptista està prenent un nou impuls gràcies a la malvasia.