Un Melendi eclèctic energitza Cap Roig
El cantautor asturià presenta els èxits del seu nou treball ‘Quítate las gafas’ en un generós recital
Clar, segur i més renovat que mai, l’ídol romàntic, seductor i cantautor asturià, en una paraula, Melendi, va entrar corrent ahir a l’escenari de Cap Roig content i agraït de constatar que el seu públic es mostrava ansiós per moure els malucs i vibrar amb els seus temes.
Va començar la seva actuació amb Hijos del mal, una de les noves propostes, i part dels espectadors no van dubtar a posar-se drets, alçar les mans i adreçar paraules d’afecte al seu ídol. Malgrat els anys que fa que es mou pels escenaris, aquest filòsof de la música confessa que continua posant-se nerviós cada vegada que s’enfronta al seu públic. I ho diu ell que omple estadis i és l’artista que més ha venut a Espanya el 2017.
Ahir a Cap Roig, Melendi, que va cantar amb tot l’aforament venut, va demostrar la seva faceta més eclèctica i madura desgranant peces del seu nou treball Quítate las gafas, el vuitè disc d’estudi. Èxits amb els quals desafia el món a treure’s les ulleres i a superar els prejudicis.
Nous ritmes per al cantautor, que tant s’acosta als sons cubans com a altres gèneres com el rap. Flores de agua y plomo, Desde que estamos juntos o Un amor tan grande van ser alguns dels temes. Proper però amb cara de nen entremaliat, va demanar al públic
L’artista va farcir el concert amb temes ja consolidats i va alternar cançons animades amb d’altres de romàntiques
que mirés als ulls de la persona amb qui havia vingut al concert: “Així podreu reconèixer qui són els àngels de la vostra vida”, introducció que li va servir per donar pas a un altre dels nous temes, Existen los ángeles.
Va farcir la seva actuació amb altres peces consolidades com Lágrimas desordenadas, Con la luna llena, Un violinista en tu tejado, Cenizas en la eternidad o Tu jardín con enanitos. I també va disposar de la veu femenina d’Esmeralda Grao. Un generós recital amb balades, el seu poprock més lleuger, temes amb accents llatins i altres records dels seus dies més rumbers.
A més, la seva forma manera de transmetre els sentiments i situacions quotidianes es van vestir amb una atmosfera vibrant a través d’una escenografia formada per pantalles de diferents dimensions que projectaven imatges, grafismes i efectes visuals que es dibuixaven al mateix temps que la lletra de les cançons. L’artista, de perfil sincer i autèntic, que fuig de ser una marca amb potes i sempre que pot proclama que és Ramón Melendi, va desgranar en una vintena de cançons el seu món, al qual es va submergir incondicionalment el pati de butaques. En un moment del concert no va dubtar ni tan sols a ficar-se entre el públic per acostar-se a una fan que va cantar Asturias, patria querida.