La fuga de Neymar obliga el Barça a reinventar-se
El Barça es queda sense Neymar en espera que el PSG aboni els 222 milions
El suspens, prolongat aquestes últimes setmanes innecessàriament i artificialment pel protagonista, va arribar ahir al punt i final. La pel·lícula va acabar com es temia (o com es desitjava, perquè el grup de detractors anava en augment) i Neymar va comunicar al matí, primer al seu ja exentrenador Ernesto Valverde i després als seus companys de vestidor, la seva decisió d’abandonar el Barça i canviar-lo pel PSG. La notícia té un impacte internacional inqüestionable: no és habitual que una estrella mundial del futbol, oficiosament la tercera del rànquing al darrere de Messi i Cristiano Ronaldo, abandoni un club com el blaugrana en la seva plenitud física (25 anys) i amb potencial per assaltar el primer lloc en els pròxims anys. El Barça, obviar-ho seria negar l’evidència, queda institucionalment noquejat per l’anunci, tot i que la contraprestació econòmica serà sideral (el traspàs es convertirà en el més car de la història del futbol) i l’estat d’ànim dels clubs grans i la seva massa social és fàcilment recuperable a còpia de nous al·licients. La institució haurà de filar molt prim per reparar la baixa del brasiler, probablement insubstituïble esportivament i mercadotècnicament (el jugador és un imant per
El jugador va comunicar la decisió primer a Valverde i després als seus companys i d’allà va anar a les oficines
atreure marques i ingressos), tot un examen per a la secretaria tècnica del club i també per al seu president, Josep Maria Bartomeu, que té al davant el repte més complex del seu mandat, amb l’oposició muntant-li una moció de censura.
Aliè a aquestes realitats paral·leles que no li han interessat mai, Neymar va fer escala ahir al matí a Sant Joan Despí després de connectar Miami, Xangai, Dubai i Barcelona en un tres i no res marca de la casa. Va penetrar a les instal·lacions de bon matí conduint el seu vehicle i, després de formalitzar l’adeu, va anar cap a les oficines del Camp Nou, on l’esperaven el seu pare i representants del Barça, entre ells el director executiu Òscar Grau, Raül
El club el va instar a pagar la clàusula i el pare va insistir, sense sort, a cobrar la prima de renovació
Sanllehí, director de l’àrea del futbol especialment sensibilitzat per la seva relació amb la família, i Quique Tombas, el tresorer. Allà els dos Neymar, O Pai i Júnior, van verbalitzar la voluntat d’anar-se’n al PSG i la resposta de l’entitat, que els ha pagat durant les últimes quatre temporades quantitats ingents de diners, va consistir a dir que d’acord, però sempre que el PSG, club comprador, ingressi els 222 milions d’euros que estipula la clàusula de rescissió (200 fins fa un mes, per cert). Abans d’abandonar l’oficina Neymar pare va reclamar altra vegada sense sort el pagament dels 26 milions fixats en la prima de renovació, un desemborsament que
el Barça va decidir paralitzar, dipositant-lo en una notaria esperant esdeveniments. Amb un comunicat (aquest és l’any dels comunicats), el club va anunciar als mitjans la decisió del passatger Neymar –ahir a Porto passant revisió mèdica sense permís– subratllant que a partir d’aquest moment el jugador podrà faltar als entrenaments fins que hi hagi nous moviments.
Els nous moviments són, evidentment, el pagament per part del PSG de la clàusula.
Aquí s’obre un últim embolic perquè l’operació quedi definitivament segellada. L’ingrés ha de ser abonat pel jugador o un representant seu a la seu de la Lliga, però el seu president, Javier Tebas, argumentant que els diners no procedeixen de la indústria del futbol sinó d’una font externa (Qatar) que atempta contra el mercat de lliure competència, ha assegurat públicament que no deixarà que passi. La negativa de Tebas no pot prosperar, segons experts en dret, però alimenta l’oposició dels clubs grans tradicionals (no finançats per capitals d’origen confús) d’aturar la inflació que torna a patir el món del futbol. La UEFA ja ha dit que està per la feina i que denunciarà el traspàs de Neymar si considera que trenca amb el fair play financer. El pagament dels 222 milions, d’altra banda, aniria acompanyat d’un apèndix impositiu molt elevat, a satisfer a la Hisenda francesa, que hauria d’assumir el PSG.
La manera d’evitar-ho per part del club de París seria negociar directament amb el Barça saltant-se el pagament de la clàusula i donant al fitxatge aparença de traspàs convencional. Sota aquestes condicions el Barça reclamaria una quantitat superior als 222 milions o, en el seu defecte, la incorporació d’algun futbolista del PSG, evidentment el migcampista Marco Verratti, però també (encara que la primera opció per a l’extrem esquerre és Ousmane Dembelé) Ángel di María.
A París els preparatius per a la presentació de Neymar apunten al dia de demà i, per tant, sigui quina sigui la fórmula de pagament, serà imminent. Al PSG li interessa per presumir de la seva nova adquisició i al Barça per recompondre el seu equip. El barcelonisme ja imagina dos futurs: un de depressiu, sense solució per omplir el buit de Neymar per incompetència dels encarregats de fitxar, i un altre d’esperançador, per l’oportunitat oferta per recompondre un equip dotant-lo de més equilibri i de més esperit col·lectiu, desaparegut definitivament el trident.
LES XIFRES
El club francès haurà de pagar els 222 més impostos o negociar amb el Barça, que persegueix Verratti
EL FUTUR DEL BARÇA
S’intueixen dos escenaris: l’abisme per incompetència o l’oportunitat d’impulsar un nou equip més solidari