Trump firma a desgrat les sancions a Rússia, l’Iran i Corea
El president s’hi veu forçat pel Congrés i el Senat
El seu comunicat personal es tanca amb una frase que el defineix.
“Vaig construir una gran companyia valorada en milers de milions de dòlars. Aquesta és gran part de la raó per la qual vaig ser elegit. Com a president, puc tancar molt millors tractes amb països estrangers que el Congrés”.
Lligat de peus i mans, amb l’espasa de Dàmocles que, si exercia el veto, el Capitoli l’hi tombaria i el deixaria en evidència, a Donald Trump no li va quedar ahir més remei que firmar la llei de sancions contra l’Iran, Corea del Nord i Rússia. Sobretot Rússia. Fa gairebé una setmana que la tenia sobre la taula, després del vot gairebé unànime a les dues cambres, totes dues controlades pels seus.
La imposició dels representants suposa un cop baix a l’intent del president d’obrir “una nova època” amb el Kremlin. El seu homòleg Vladímir Putin no va esperar i diumenge ja va decretar l’expulsió de Rússia de 775 diplomàtics dels Estats Units.
Al marge de pertorbar la lluna de mel entre els dos presidents, els congressistes i senadors donen fe, a més, de la desconfiança que emergeix de la Casa Blanca, ja que limiten la seva autoritat a l’hora d’aixecar-les. Que van actuar contra la seva voluntat es demostra en l’absència d’espectacle. Trump va posar-hi la rúbrica en secret, sense càmeres ni les rutinàries declaracions explosives.
Tot i això, la rebequeria es va fer patent en sengles comunicats. “Aquesta legislació és significativament defectuosa”, va afirmar. “Amb les presses per aprovar aquesta legislació, el Congrés inclou un nombre de provisions que són clarament inconstitucionals”, matís que es va interpretar com una possibilitat perquè opti per no aplicar aquesta llei de la manera que busca el Capitoli.
Fins i tot va remarcar que el Capitoli “envaeix el poder executiu en la seva autoritat de negociar”. Aquesta frase va tenir una postil·la. Així va indicar que aquest Congrés, tan prest a imposar o reforçar les sancions a Rússia –els malignes Iran i Corea del Nord són actors secundaris–, “ni tan sols pot negociar una llei sanitària després de passar-se set anys parlant d’aquesta qüestió”.
El càstig al Govern de Putin es fonamenta per l’agressió a Ucraïna i la conclusió unànime de totes les agències d’intel·ligència dels Estats Units que els espies russos van interferir en les passades eleccions als EUA. Trump, que considera que aquesta “evidència” no persegueix més que entelar la seva victòria, s’ha expressat amb reticències respecte a aquella influència i ha repetit que hauria pogut ser Rússia o un altre país.
Les comissions d’intel·ligència del Congrés i el Senat tenen obertes investigacions.
El Russiagate també és matèria de treball del fiscal especial Robert Mueller III, en el punt de mira del qual hi ha Donald jr., fill gran del president, o el seu gendre, Jared Kushner. Fins i tot el mateix president es troba amb problemes personals per una presumpta obstrucció a la justícia per haver fet fora el llavors director de l’FBI, James Comey, en plenes indagacions sobre aquest assumpte.
Trump va comparèixer ahir, al costat dels senadors Tom Cotton i David Perdue, per presentar un projecte de reforma de la immigració legal. La pretensió és limitar el dret a la green card partint de parlar anglès, demostrar capacitat financera i altes capacitats laborals.
Quan van acabar els discursos, Trump va aprofitar per plantar cara pel rècord de l’índex Dow Jones de Wall Street, que per primera vegada va superar els 22.000 punts. Dit això, es va girar i va desaparèixer, fent el desentès a les preguntes explicatives de les sancions.
“Ni jo ni el president no estem contents amb això”, va reconèixer la nit de dijous el secretari d’Estat, Rex Tillerson.
Diverses provisions d’aquesta represàlia se centren en el sector energètic rus mitjançant la imposició de límits d’inversió a les companyies dels Estats Units. També els prohibeix participar en l’exploració de projectes en firmes en què Rússia té el 33%, terreny en el qual es fixa un càstig a societats estrangeres.
Trump es va atribuir que, atesa la preocupació europea, la seva administració ha aconseguit introduir canvis en la legislació, encara que continua sent imperfecta. “Limitant la flexibilitat executiva, aquesta llei complica als Estats Units aconseguir bons tractes per als seus ciutadans, les seves empreses i acosta la Xina, Rússia i Corea del Nord”.
Però sense esmentar la seva nul·la capacitat de maniobra, va proclamar que havia “firmat pel bé de la seguretat nacional”.