Lluís Peñuelas
SECRETARI GRAL. FUNDACIÓ DALÍ
La Fundació Gala-Salvador Dalí va iniciar fa 25 anys les visites nocturnes al Teatre Museu de Figueres i aquest any, atès l’èxit de la iniciativa, ha decidit ampliar l’experiència al castell de Púbol, el refugi de Gala al Baix Empordà.
Explica el guia Jordi Artigas que als anys trenta, passejant per la Toscana, Gala li va demanar a Dalí que algun dia hi voldria tenir una vil·la. El geni va recollir el guant, però no va ser fins al 1969 que va poder materialitzar, en part, aquella promesa que li havia fet a la seva musa tres dècades abans. En part, perquè no va ser a la Toscana (“Dalí no volia tenir Gala tan lluny”, subratlla Artigas), sinó a Púbol, on l’artista va transformar un castell medieval en un refugi per a la seva esposa. Aquest apartament surrealista en què es va convertir aquella masia fortificada es pot visitar ara també per primera vegada de nit, entre les 20 i 22 hores, i s’afegeix a l’oferta nocturna del Teatre-Museu Dalí de Figueres. L’objectiu és “situar al mapa” Púbol (el més desconegut dels tres museus del triangle dalinià). El recorregut comença quan el sol se’n va –qui tingui sort pot presenciar una excel·lent posta de sol des d’algunes de les sales del castell– i acaba amb la foscor omnipresent als jardins i una copa de cava rosat (el preferit de Dalí), com no podia ser d’una altra manera.
Un experimentat guia condueix el visitant per aquella història d’amor cortès en què es va transformar la relació entre el geni i la seva musa en els últims anys. La casa és plena de pistes d’aquell amor noble, sincer i cavalleresc amb què el geni li rendia homenatge: des d’un tron, que Gala no va veure mai acabat, una corona amb forquilles entrellaçades banyades en or, o un domàs que cobria la façana de l’entrada principal, amb un cavaller i una dama.
La recerca d’un castell que reconfortés les aspiracions de la parella no va ser senzilla. Explica Artigas que fins i tot van llogar un avió per sobrevolar l’Empordà, i van descartar altres castells com el de Foixà o Quermançó. Però aquella fortificació abandonada de Púbol, nucli de la Pera (Baix Empordà), els havia robat el cor. També a l’actriu Juliette Binoche, que el va visitar el cap de setmana passat.
El castell el van comprar el 1970 per 1,5 milions de les antigues pessetes i Gala li va demanar a Dalí que fos ell qui el decorés. I cadascun dels objectes que l’integren estan pensats per fer feliç Gala. “Dalí no pensava en una altra cosa que satisfer els desitjos de Gala, però també els seus desitjos creatius”, explica Artigas, coordinador de la Casa Museu de Portlligat i del castell de Púbol. Així, per exemple, el jardí pel que Gala sospirava, un lloc amb flors aromàtiques, rosers, arbres fruiters que li recordessin els estiuejos de la seva terra natal, Crimea, va acabar sent un jardí salvatge amb diverses sorpreses en forma d’escultures.
A l’entrada, a la sala dels Escuts, hi ha un altar on Gala col·locava tots els regals amb què l’obsequiava Dalí quan l’anava a veure, entre els quals un gerro modernista, cosa que demostra, segons Artigas, “l’interès de Dalí pel modernisme en una època en què no agradava a ningú”. Un altre exemple que Gala és omnipresent a la casa és una pintura al sostre de l’entrada, just abans d’accedir a les sales privades, en què s’aprecien un cavall blanc, figures d’àngels, la lluna i diverses orenetes, una au que es repeteix en altres decoracions. “La paraula afectuosa que Dalí tenia per referir-se a Gala era oreneta en francès”, afirma Artigas. El refugi de Gala en què es va convertir Púbol, a partir del 1971, lloc on anava a descansar i on li agradava passar les tardes llegint o sentint música, tenia l’accés molt restringit a les dependències privades. Només hi tenien accés la parella, l’amiga transsexual de Dalí Amanda Lear, l’amant de Gala i els masovers. Dalí, a més, ho havia de fer amb un invitació privada de Gala. Així és com ho van acordar al seu dia, quan Dalí li va regalar el castell, encara que el pintor se saltava aquella norma telefonant a Gala i desplaçant-se amb el seu xofer des de Portlligat . “La relació de dependència de Dalí amb Gala era absoluta; la trucava cada nit; necessitava els seus consells, la seva protecció”, explica.
Menció especial mereix en la visita guiada (es fa en anglès, francès, català i castellà i grups reduïts de 20 persones) l’habitació que es va cremar l’agost del 1984. “El geni havia convertit el refugi de Gala en el seu propi refugi després de la seva mort, a partir del 1982”, explica Artigas. Així el pintor va residir a Púbol dos anys recuperant-se de la depressió en què havia caigut després de la mort de Gala. “Antoni Pitxot –que va ser director del Teatre-Museu Dalí– va ser l’única persona que va provar de mantenir viu intel·lectualment el geni i qui va aconseguir que tornés a pintar”, diu
De l’habitació cremada es van salvar de les flames una imatge religiosa russa de Gala, un mirall portuguès i un canelobre de viatge del segle XVIII de plata i banyat en or.
La visita per Púbol és també un joc de pistes sobre els autors preferits de Dalí, i en la decoració del bany hi ha referències a Velázquez, el seu pintor preferit, o a Vermeer. També hi ha un gest de complicitat a Federico García Lorca a la sala dels Escuts, en una cadira decorada amb cullerots. “A Lorca li agradava com sonava la paraula cullereta, però Dalí va plasmar cullerots”, afirma.
El soterrani acull la tomba de Gala, una tomba provisional perquè cap dels dos no pensava en la mort. Dalí va dissenyar un doble sepulcre unit per una obertura perquè es poguessin donar la mà eternament. Finalment, el geni va ser enterrat al Teatre-Museu de Figueres. Aquesta petició, segons va dir el llavors alcalde, Marià Lorca, li va fer poc abans de morir.
Les visites guiades seran de 20 a 22 h i es faran en anglès, francès, català i castellà