Nicolás Maduro
PRESIDENT DE VENEÇUELA
A Nicolás Maduro (54) se li han perdut un milió de vots de les eleccions que va convocar per a l’Assemblea Constituent i que va boicotejar l’oposició. Així ho va assegurar ahir l’empresa proveïdora del sistema de votació electrònica.
La Unió Europea va intensificant la pressió diplomàtica sobre Veneçuela a mesura que es va agreujant la crisi política, però evita de moment parlar de possibles sancions.
Si dilluns mostrava “seriosos dubtes” sobre si havia d’acceptar o no el resultat de les eleccions promogudes pel president Nicolás Maduro, ahir va ser contundent: “La UE i els seus estats membres no poden reconèixer l’Assemblea Constituent”, va dir l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Federica Mogherini, al final de la reunió que van mantenir els representants dels governs europeus per acordar una nova resposta a la situació a Veneçuela.
La UE creu que la nova assemblea no està capacitada per “representar eficaçment” els veneçolans, a causa de “les circumstàncies sota les quals es van celebrar les eleccions”. La jornada de diumenge va acabar amb deu morts i forts enfrontaments entre la policia i els contraris als comicis. A més, l’empresa local encarregada de gestionar-los va denunciar ahir que el Govern de Maduro va manipular les dades de participació. Una crítica que s’afegeix a les acusacions que en els últims mesos ha fet l’oposició al règim, al dir que la nova llei electoral els atorgava menor pes en el resultat final.
Mogherini demana al president veneçolà que “suspengui” els seus plans per reformar la Constitució i negociï amb els seus adversaris una sortida a la crisi política. Però l’enfrontament es va agreujant, fins al punt que els opositors Leopoldo López i Antonio Ledezma han reingressat a la presó, dies després que les autoritats els imposessin un arrest domiciliari. La UE ha mostrat la seva “preocupació” per aquests fets i demana l’“alliberament” de tots els presos polítics.
L’alta representant va assegurar que la UE “està disposada a
Els Vint-i-vuit eviten parlar de sancions i de moment no secunden la petició d’Espanya de castigar els dirigents
intensificar gradualment la seva resposta si els principis democràtics” no es respecten a Veneçuela. Però de moment, els Vint-i-vuit no secunden la petició d’Espanya de sancionar els membres del Govern de Nicolás Maduro.
El ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, va demanar el passat 17 de
juliol d’imposar càstigs “selectius” i “individuals” als dirigents veneçolans si Caracas convocava les eleccions a l’Assemblea Constituent. I dimarts va trucar a Mogherini per tornar-li a plantejar la proposta.
El Govern espanyol vol imposar unes sancions similars a les de Washington, que ja ha anunciat que congelarà els fons que Maduro té als Estats Units i que prohibirà als nord-americans fer-hi negocis. Dastis creu que cal castigar els responsables directes de la situació en comptes d’aplicar sancions econòmiques contra el conjunt del país que poden afectar la població.
Avui dia, l’únic dirigent que a Brussel·les ha donat suport públicament a aquesta mesura és el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani. Dimarts va enviar una carta al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i al del Consell Europeu, Donald Tusk, perquè estudiessin “la possibilitat de congelar els actius i imposar als membres del Govern de Veneçuela, entre ells al seu president, Nicolás Maduro, una prohibició de viatjar a la UE”.
Tajani està sent el líder europeu més crític amb la crisi política que travessa el país llatinoamericà. El dia abans de les eleccions a l’Assemblea Constituent, de fet, ja va anunciar que l’Eurocambra no reconeixeria els resultats.