Cavallet desbocat
La marca italiana de cotxes esportius bat rècords amb uns beneficis disparats d’un 30%
Ferrari presenta uns resultats espectaculars en el segon trimestre de l’any, un període en què, amb una facturació per sobre dels 900 milions d’euros, els guanys nets de la firma italiana van ser de 136 milions, un 30% més que en l’exercici anterior.
Mentre al sector de l’automòbil es parla fins a la sacietat del potencial del cotxe elèctric i de l’auge dels SUV, hi ha un fabricant que bat rècords a l’oferir el contrari: vehicles amb motors d’alta potència i xassís gairebé enganxat a terra per obtenir la màxima velocitat.
Quan la majoria de marques fan malabarismes per vendre el màxim possible i aconseguir economies d’escales, hi ha una empresa que lliura unitats amb comptagotes gràcies a edicions limitades i versions especials, amb el resultat de disparar els beneficis.
Ho heu endevinat, parlem de Ferrari. La companyia italiana va presentar ahir uns resultats espectaculars. “Anem cap a un altre gran any”, van afirmar fonts de l’empresa. En el segon trimestre, els guanys nets van ser de 136 milions d’euros, un 30% respecte al mateix període de l’any anterior. La facturació va superar els 900 milions d’euros, amb 2.332 lliuraments.
En particular (i en contra de les modes actuals) el resultat va ser impulsat per l’increment de les vendes dels models de dotze cilindres (els motors més potents).
La recuperació econòmica a Europa es fa notar, perquè a França (+27%) i Itàlia (+25%) es van registrar creixements de dos dígits. Les previsions per a l’exercici 2017 apunten a un total de 8.400 models, 3.300 milions de volum de negoci, uns beneficis ajustats de 950 milions i una reducció del deute fins a 500 milions d’euros.
La política de Ferrari és la mateixa des de fa dècades: mai vendre més de 10.000 vehicles a l’any. Perquè, com va dir el mític expresident de l’empresa Luca Cordero Di Montezemolo, “com menys cotxes produïm, més desitjats són. Un Ferrari l’has de desitjar, esperar-lo. Igual que una dona atractiva”. Per donarne una idea, per a la 812 Superfast, tot i que encara no s’ha llançat al mercat, ja hi ha una llista d’espera fins a l’any que ve.
Fins ara la jugada els ha sortit bé, en tots els sentits. Sense anar més lluny, d’acord amb la consultora Brand Finance, Ferrari és “la marca més poderosa del món”, per la seva “lleialtat, confiança, identitat visual i satisfacció dels seus empleats”.
El seu director executiu, David Haigh, va declarar: “El cavall
rampant sobre una placa groga és immediatament reconeixible a tot el món, fins i tot on les carreteres pavimentades encara no han arribat. Al seu país d’origen i entre els seus molts admiradors a tot el món Ferrari inspira una devoció de culte, fins i tot gairebé religiosa, indiscutible”.
Com a anècdota, Ferrari és l’única marca de cotxes que als salons té un encarregat de netejar les empremtes dactilars que el visitant pot deixar a la carrosseria a l’obrir la porta del vehicle. L’estil es construeix també amb aquests petits detalls.
No obstant, els temps canvien i la competència pressiona. L’actual president, Sergio Marchionne, en reiterades ocasions ha negat que la marca decideixi canviar de filosofia, encara que es diu que podria sortir-ne un quatre places (no seria la primera vegada) però a l’estil crossover i una versió híbrida d’aquí a cinc anys.
Fins i tot es planteja trencar un tabú i fabricar més unitats, amb l’objectiu de duplicar els guanys. “Podríem doblar els nivells de producció en la nostra planta de Maranello. Ja tenim les estructures llestes per ferho”, va alertar Marchionne. En cas que es dugués a terme, es tractaria d’una autèntica revolució. Quan se li va preguntar al màxim executiu si algun dia naixerà un SUV de Ferrari, ell va qualificar la idea d’“obscena”.
No obstant això, els puristes també es van queixar després del llançament el Cayenne de Porsche. I ja sabem com va acabar: va ser un èxit sense precedents. D’aquí el gran dilema. Ferrari ha de trair els seus orígens?
“Ferrari és un somni. I ha de romandre com a tal, tret de per a uns quants d’afortunats”, repetia Enzo Ferrari. Però les paraules, quan el cotxe corre a tota velocitat, se les endu el vent.
Creixen les pressions perquè el fabricant augmenti la producció i en diversifiqui la gamma