Exèquies exaltades
Zoido rebutja ara per ara posar fi a la dispersió de presos
L’enterrament del pres d’ETA Kepa del Hoyo, amb una nombrosa representació de l’esquerra abertzale, ha creat malestar al PP i Ciutadans, que consideren inacceptable l’homenatge.
“Espetxe politika hiltzailea!’ (Política carcerària assassina)”. La frase va presidir ahir el comiat que es va fer a Galdakao (Bizkaia) al pres d’ETA Kepa del Hoyo, mort d’un infart a la presó de Badajoz. El mateix acte, en què hi havia una nombrosa representació de l’esquerra abertzale, i la rebuda del fèretre la nit anterior han creat malestar en el PP basc, que, juntament amb Ciutadans, va condemnar per “inacceptables” uns homenatges que “no han de quedar impunes”.
El dia abans el PP ja va instar el Govern basc a impedir els actes “il·legals”, però en aquest cas no està clar si els recorrerà judicialment, una tàctica molt utilitzada per la delegació del Govern central contra els “ongi etorri” de rebuda a presos d’ETA que abandonen la presó. A Galdakao, un centenar de persones van acomiadar el reclús amb ikurriñes i banderes reclamant el final de la dispersió, una política que van qualificar de “criminal”. “No es pot permetre –va denunciar el president dels populars a Àlaba, Iñaki Oyarzábal– que en una societat democràtica es rebi com a herois als que tenen tants assassinats a l’esquena”.
Davant les paraules d’Arnaldo Otegi –present en l’acte– en què va dir que la mort no havia estat “natural” amb referència als anys d’allunyament i presó, el PP va denunciar la “utilització” del succés, ja que, va insistir Oyarzábal, “no té a veure amb cap mena de circumstància fosca”. Així mateix va donar suport a les declaracions del lehendakari Iñigo Urkullu en què acusava l’esquerra abertzale de la situació dels presos per no haver-los permès acollir-se a mesures individualitzades ni a beneficis penitenciaris. En la línia dels populars es va pronunciar Ciutadans, que va censurar els homenatges i la “impunitat amb què l’esquerra abertzale se salta la llei i desafia la societat”.
La mort del pres d’ETA, empresonat des del 1998 per assassinat, atemptat i col·laboració amb banda armada i condemnat a 30 anys, ha tornat a posar el focus sobre la política penitenciària, un tema delicat a Madrid i la modificació del qual, per posar fi a la dispersió i acostar als presos a Euskadi, és un cavall de batalla del Govern basc. Malgrat la interlocució contínua en la matèria entre Vitòria i Madrid, que va quedar palesa durant el desarmament d’ETA, del qual Urkullu va informar contínuament Mariano Rajoy, el PP es mou amb peus de plom.
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va rebutjar ahir qualsevol canvi “mentre ETA no es dissolgui” i els presos “no assumeixin la legalitat”. “Ara com ara –va dir– no estan en condicions de dissoldre’s perquè ni tan sols acaben de fer una declaració que volen contribuir a aclarir fets, demanar disculpes i pagar els deutes amb les víctimes”. El col·lectiu de presos s’ha obert a acollir-se a beneficis penitenciaris, però té marcades com a línies vermelles el “penediment” i la “delació”.