Deliris de grandesa
El Moviment 5 Estrelles presumeix de reinventar la democràcia i de ser un exemple mundial
El Moviment 5 Estrelles creu que està reinventant la democràcia i s’ofereix com a model, no només per a Itàlia sinó per a tot el món.
Els grillini són una criatura política molt peculiar. Creuen que estan reinventant la democràcia i s’ofereixen com a model, no només per a Itàlia sinó per al món sencer. D’autoestima no els en falta. Llàstima que no siguin gaire receptius a les crítiques, que sospitin tant de la premsa i que, com va passar ahir a la seu dels corresponsals estrangers a Roma, portin la seva pròpia claca a la trobada amb els periodistes.
Hi havia molta expectació per veure en acció Davide Casaleggio, que no es prodiga en els mitjans. Ell és el fill i hereu de Gianroberto Casaleggio, l’empresari informàtic –mort l’any passat– que va fundar el Moviment 5 Estrelles (M5E) amb el còmic genovès Beppe Grillo. Els Casaleggio –abans el progenitor i ara el fill– sempre han exercit una influència enorme en el moviment, com a veritables cervells en l’ombra.
El motiu de la compareixença era explicar la nova plataforma Rousseau, el sofisticat web de l’M5E que ha de millorar encara més la participació dels seus afiliats, la proposta d’idees, la democràcia interna, el seguiment de les iniciatives legislatives en marxa i –compte!– la recaptació de fons. Si és necessari, la plataforma podrà utilitzar-se també davant situacions d’emergència, per exemple per a la donació de sang.
El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) és un referent per als grillini. Si aquella figura de la Il·lustració, un dels inspiradors de la Revolució Francesa, propugnava refundar la societat, l’M5E considera que està transformant de soca-rel la manera de fer política. “Rousseau deia que, si vols saber el que pensen els ciutadans, els ho has de preguntar –va subratllar Casaleggio–. Nosaltres ho fem cada dia”.
Al discurs entusiasta s’hi va sumar el diputat Danilo Toninelli, qui va cantar les virtuts de la democràcia directa via web –alguns en diuen clicocràcia (de clic)– i va insistir que el mètode grillino és el millor antídot contra “el càncer de la democràcia, que és l’apatia política”. Segons el parlamentari, l’elevada abstenció en la majoria de països es deu que l’elector percep que “el joc està falsejat i el seu vot no compta”. “Mentre altres forces polítiques tenen una caiguda increïble d’afiliats, nosaltres estem en constant creixement i ens obrim al món –va emfatitzar Toninelli–. Volem ser copiats. Som un exemple que no té parangó”. “No podem sinó ser considerats postideològics i basats en el mètode de la participació; abatem el mur entre el ciutadà i les institucions”, va agregar.
L’M5E ha injectat, sens dubte, aire fresc en una política italiana esclerotitzada i llastada per decennis de corrupció i mala administració. Moltes de les seves denúncies tenen base sòlida, i prova d’això han estat els seus èxits electorals. Una altra cosa són les alternatives que han ofert i la gestió, sovint caòtica, com en el cas de la ciutat de Roma, quan han arribat al poder.
La democràcia directa grillina presenta contradiccions. Durant aquests anys, Grillo i els Casaleggio han tingut sempre l’última paraula en tot, expulsant els díscols. Ni Grillo ni Casaleggio no ocupen càrrecs orgànics; tampoc cap càrrec institucional. A Grillo l’anomenen “el garant”, com si estigués investit d’una aura infal·lible, com si fos el líder d’una secta.
“A vostè, que exerceix un paper tan important en l’M5E, qui l’ha elegit?”, va preguntar La Vanguardia a Casaleggio. Una mica incòmode, va admetre que no l’havia votat ningú ni ostentava cap càrrec oficial. “El meu paper sempre ha estat de suport a l’M5E –va respondre–, un suport gratuït. No cobro un sou. Soc un dels molts activistes, dels molts voluntaris que han donat suport a l’M5E en aquests anys. Aquest és el paper en què em veig”.
Casaleggio va reprendre després un periodista del Financial Times que li demanava detalls dels ingressos publicitaris del web i del blog de Grillo. També li va irritar una mica el comentari crític del corresponsal del diari francès Le Figaro. Sort que el seu admirat Rousseau no pot posar-los objeccions.
L’M5E és pioner en participació a través del web, però Grillo, “el garant”, sempre té l’última paraula