Primera ministra i mare?
Nova Zelanda s’indigna per les preguntes sexistes a la nova líder del Partit Laborista
“La decisió d’una dona de tenir fills no hauria d’afectar a les seves oportunitats laborals”, diu
Jacinda Ardernfa vuit anys que treballa dur al Partit Laborista de Nova Zelanda. Amb 28 anys va ser la diputada més jove en entrar en el Parlament, va ser presidenta de la Unió Internacional de Joves Socialistes, és diplomada en Art i Comunicacions i la seva constància i carisma al buró polític l’han convertida en una estrella en alça en la formació d’esquerres. Ara ha estat nomenada líder del partit i candidata a les eleccions generals que se celebraran el 23 de setembre per intentar remuntar unes enquestes pèssimes. Però tot això no sembla suficient perquè els entrevistadors vagin més enllà de la seva edat, 37 anys, i del seu gènere: és dona.
“Tinc una pregunta i avui hem estat parlant sobre si se’m permet o no plantejarla”, li va dir a Ardern el presentador del programa neozelandès The Project, Jesse Mulligan, només set hores després que fos ascendida. “Moltes dones a Nova Zelanda senten que han d’escollir entre tenir fills i tenir una carrera o continuar la seva carrera... És una decisió que encara ha de prendre o que ja ha pres?”.
La candidata té parella, el presentador Clarke Gayford, i no té fills. Com el recentment elegit president de França Emmanuel Macron (39 anys); el primer ministre d’Holanda, Mark Rutte (50); el primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni (62); el primer ministre de Suècia, Stefan Lofven (60); el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel (44); o el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker (62). A cap d’ells no els van preguntar pels seus desitjos de formar una família en la seva primera entrevista de televisió.
En aquesta aparició, Ardern, que ha parlat en el passat de la dificultat de compaginar una possible maternitat amb una posició de responsabilitat pública, va respondre pausada. “No tinc cap problema amb què se’m pregunti això perquè he estat molt oberta parlant d’un dilema a què probablement s’enfronten moltes dones. Per a mi, la meva posició no és diferent de la d’una dona amb tres feines”.
Quan semblava que el tema estava conclòs i que podia exposar les seves idees polítiques, l’endemà Ardern va haver de sotmetre de nou la seva vida personal a l’escrutini públic. Va ser en un popular programa de ràdio matinal, en el qual el presentador Mark Richardson “va anar massa lluny”, com ella mateixa va advertir, quan va esgrimir que els electors tenien dret a saber si la seva potencial primera ministra pretenia agafar-se una baixa de maternitat en el seu mandat.
“Si tens una empresa necessites conèixer aquest tipus d’informació de la dona que estàs contractant”, es va justificar Richardson. Ella, visiblement enfadada, el va apuntar amb el dit abans de recordar-li que és il·legal discriminar les dones perquè tinguin desitjos de formar una família.“És totalment inacceptable el 2017 dir que haurien de respondre aquesta pregunta en el lloc de treball. És inacceptable, inacceptable!”, li va contestar. “La decisió de tenir fills concerneix a la dona i no hauria de predeterminar les seves oportunitats laborals”, va defensar Ardern.
Nova Zelanda s’ha encès amb aquesta discussió, que aviat ha incendiat les xarxes socials i els digitals de tot el món anglosaxó. “El fet que una dona vulgui o no tenir fills no li importa a ningú”, ha declarat la comissària de Drets Humans de Nova Zelanda, Jackie Blue. Fins i tot l’actual premier conservador, Bill English –pare de sis fills–, a qui Ardern s’enfrontarà al setembre, l’ha volguda defensar: “La gent amb un paper públic es beneficiaria de més suport i no de ser interrogat sobre assumptes que només els concerneixen a ells”.
El debat no és nou als Antípodes: a l’ex-primera ministra australiana Julia Gillard la van arribar a acusar de ser “deliberadament estèril” per decidir no tenir fills. El seu famós discurs sobre la misogínia el 2012 va arribar a ser aplaudit per líders mundials com Barack Obama o François Hollande.
Per bé o per mal, el debat sobre una futura maternitat d’Ardern ha ajudat a posar-la al mapa quan només queden set setmanes per a les urnes. El Partit Laborista neozelandès no aixeca cap des que l’ex-primera ministra Helen Clark perdés les generals el 2008 i el fins ara líder del partit, Andrew Little, s’ha vist obligat a cedir pas davant la seva segona, Ardern, després d’un parell de sondejos que li donaven un 24% de suport, els pitjors resultats en dècades. Ara Ardern s’ha de parar tres dies per reconfigurar una campanya que ja ha promès que serà “optimista” i que defensarà els valors tradicionals laboristes. I va fer broma: “Sé que he acceptat la pitjor feina en política”.