Més Rússia que Normandia
És àmpliament conegut que el 6 de juny del 1944 va tenir lloc el desembarcament de Normandia, l’operació amfíbia més gran de la història. Una gran victòria aliada. Però si tothom coneix quan va començar la batalla, gairebé ningú sap quan va acabar. En aquests inicis d’agost es compleix l’aniversari del final. El 31 de juliol els americans trencaven el front alemany a Avranches i tot el dispositiu defensiu s’enfonsava en els dies següents. Els anglo-americans enfilaven direcció a París i completaven l’alliberament de França de mans de Hitler.
Moltes pel·lícules rememoren els esdeveniments, destacant la cèlebre El día más largo. Per als qui hem viscut en l’esfera occidental, la propaganda nord-americana, el cinema, la polarització de la guerra freda, han convençut molts europeus que la victòria aliada de la Segona Guerra Mundial va ser el resultat del desembarcament de Normandia. Sense infravalorar la seva transcendència, no és real. La destrucció d’exèrcits hitlerians a Normandia, i en general als fronts occidentals, tot i sent enorme, va ser molt més modesta que la que es va produir a l’Est, perquè el gruix dels exèrcits alemanys va ser aniquilat pels soviètics. I no només a les batalles de Stalingrad i Kursk, les més famoses, sinó en d’altres. Mentre alemanys i anglo-americans combatien a Normandia el juny-juliol del 1944, els soviètics van llançar el 22 de juny l’ofensiva de Bielorússia, que va polvoritzar el grup d’exèrcits “Centre” de la Wehrmacht, i els russos van avançar des de Smolensk fins a les portes de Varsòvia, causant als hitlerians més del doble de baixes que la batalla de Normandia.
En els mesos següents, més atacs soviètics van destrossar els exèrcits alemanys a Ucraïna arribant a les portes de Romania i Bulgària, que de ser aliats d’Alemanya van passar a declarar-li la guerra. Una cosa similar va passar al Bàltic. També Finlàndia va canviar de bàndol i hi va haver intents en la mateixa línia a Hongria i Eslovàquia. A Iugoslàvia, el comunista Tito entrava a Belgrad. Total, que en la segona meitat del 1944 les ofensives soviètiques van destruir dos grans grups d’exèrcits alemanys, assetjant-ne un tercer a la península de Curlàndia, derrotant-ne un quart, i van deixar el Reich sense aliats. De Lapònia a la Mediterrània s’havia produït un canvi total. Al costat d’això, el que havia succeït a Normandia resultava relativament poca cosa. En el conjunt de la guerra a Europa i el nord de l’Àfrica, el 70% dels alemanys morts van caure al front de l’Est. Va ser l’Exèrcit Roig qui va esclafar Adolf Hitler.