Barreres de formigó contra la prostitució

L’Ajuntament de Palafolls es planteja blindar les zones en què proliferen dones que ofereixen serveis sexuals a l’N-II

“Ho hem intentat tot, però no ens fan cas”. Així raona l’alcalde de Palafolls, Valentí Agustí (PSC), la decisió d’impedir l’accés a les zones de l’N-II on habitualment s’exerceix la prostitució. Les queixes dels veïns han provocat la reacció municipal i es plantegen instal·lar barreres de formigó del tipus Nova Jersey en els punts on se situen les dones.

Des que han finalitzat les obres de l’N-II tornen a proliferar les prostitutes. Si bé ja no es col·loquen al voral per evitar les sancions de les patrulles de trànsit, ubiquen para-sols i cadires com a reclam, mentre esperen pacientment a uns metres. En aquests punts, de fàcil accés i sortida, l’Ajuntament de Palafolls col·locarà blindatges que dificultin les transaccions sexuals que disparen les queixes del veïnat i intentarà evitar que els clients puguin estacionar els seus vehicles.

Ara no són més de deu, davant la vintena de prostitutes que hi havia fa un any. Moltes han optat per traslladar la seva ubicació a altres poblacions com ara Maçanet, on proliferen els punts de sexe. A Palafolls els més conflictius es localitzen a la rotonda d’accés a la C-32, en el nou giratori d’accés a la urbanització Mas Reixac i en els dos laterals de la carretera, a la zona més pròxima al nucli urbà.

Els veïns de la urbanització Mas Reixac estan farts de suportar aquesta situació. Asseguren que no tenen res contra la prostitució, a part d’“algunes qüestions morals”, encara que admeten que els preocupa el deteriorament de la imatge del seu municipi, Palafolls.

“Com li expliques a un nen de 4 anys el que estan fent aquestes noies a sobre del capó d’un cotxe en plena llum del dia?”, es pregunta una veïna, una de les residents que ha subscrit les queixes davant el Consistori. L’argument ha convençut l’alcalde, tot i que amb el cor dividit, ja que professionalment forma part d’una entitat psiquiàtrica que ofereix ajuda les prostitutes.

Valentí Agustí coneix molt bé el perfil de les dones que ofereixen serveis sexuals a l’N-II. “No són noies sotmeses per les màfies, ni generen problemes de civisme”, insisteix, sinó més aviat “prostitutes que tenen una clientela habitual i que no volen traslladarse a un pis” perquè creuen que els baixaran els ingressos.

Així, els intents de negociació directa de l’Ajuntament amb les prostitutes “ha fracassat”, igual que les peticions perquè es mostrin menys visibles als viatgers.

La imposició de sancions “no ha funcionat”, admet l’alcalde de Palafolls, ja que “totes es declaren insolvents” per evitar el pagament. Tampoc no ha causat l’efecte desitjat la pressió sobre els clients que, “encara que s’afanyen a pagar”, repeteixen experiència. Per això, la solució, segons el govern de Palafolls, és dificultar al màxim la feina de les prostitutes perquè acabin abandonant el lloc, encara que sigui a canvi de traspassar el problema a altres municipis. A Tordera, tot i això, fonts municipals declaren que no tenen aquest problema d’ocupació de les vies públiques. El van resoldre després d’una expeditiva campanya sancionadora, tant a clients com a prostitutes. Aquest fet, juntament amb les obres a la carretera, va contribuir a erradicar la problemàtica.

En paral·lel, a Mataró, la capital del Maresme, el govern municipal també ha iniciat una ofensiva contra els prostíbuls que s’ubiquen en habitatges. Fruit de les investigacions policials i la col·laboració ciutadana ja han aconseguit clausurar dos bordells.

En els dos casos, les corporacions locals coincideixen a exigir una complicitat més gran de les administracions supramunicipals, especialment del Departament d’Interior, que té competències plenes en aquesta matèria.

Els veïns es queixen perquè troben prostitutes practicant sexe sobre el capó dels cotxes als camins públics