Quatre anys dins d’un volcà
Deu títols, dos processos judicials i una sortida turbulenta resumeixen l’era Neymar
Deu títols. Dos processos judicials. Un president i un expresident imputats. El club condemnat. 105 gols. I una sortida turbulenta. Aquest és el resum dels quatre anys com a barcelonista de Neymar júnior, una etapa de thriller, una muntanya russa d’èxits al camp i de polèmiques fora del camp. Que no seria un fitxatge qualsevol se sabia des de molt abans que aterrés al Camp Nou. Gairebé des que el 2011 el Barça va avançar 10 milions al pare del futbolista per tenir una opció preferencial sobre el jugador, quantitat a què es van afegir uns altres 40 el 2013 per avançar la seva arribada. Un desembarcament que es va confirmar el 26 de maig d’aquell any. El Barça li acabava de passar la mà per la cara al Reial Madrid, que a l’últim instant va mirar de canviar el color de la samarreta del brasiler amb una oferta marejadora.
El 3 de juny del 2013 el Barcelona presentava a so de bombo i platerets el jugador del futur, davant de 60.000 ànimes a l’estadi. El preu que el club va anunciar aquell dia: 57 milions d’euros. Aquella quantitat aniria oscil·lant amb el pas del temps enmig de la controvèrsia perquè el Santos va dir que només n’havia cobrat 17 i l’empresa DIS, propietària del 40% dels drets del jugador, sempre va estar a l’aguait des del principi. L’assumpte es va complicar quan un soci blaugrana, Jordi Cases, va presentar una querella criminal contra Sandro Rosell a l’Audiència Nacional per distracció de 40 milions en el fitxatge del brasiler. Arrencava el cas Neymar 1, que va acabar amb el Barcelona condemnat a una multa de 5,5 milions per la comissió de dos delictes fiscals. Molt abans d’aquesta sentència es va produir la dimissió de Sandro Rosell, justificada llavors per la polèmica sobre el preu de Neymar i la querella de Cases. 48 hores més tard que Rosell fes mutis pel fòrum el Barça va desglossar el preu de Neymar i el va situar en 86,2 milions.
Mentrestant, s’anava coent el cas Neymar 2, per les reclamacions de DIS, un contenciós pel qual Bartomeu, Rosell, el futbolista i el seu pare aniran a judici.
Paral·lelament el davanter anava creixent i madurant sobre la gespa. Va anotar el seu primer gol l’agost del 2013, al Vicente Calderón, a l’anada de la Supercopa, i sabia adaptar-se al seu paper d’escuder de Messi, posant-se al seu servei, en ocasions en excés, ja que de vegades renunciava a la jugada personal per buscar l’assistència a l’argentí.
Entre tots dos es van avenir molt, feeling que es va multiplicar amb l’arribada de Luis Suárez per formar el trident, una davantera demolidora que va portar el Barça al triplet el 2015, amb gol de Neymar inclòs a la final de la Champions a Berlín. També va veure porta en tres finals de Copa consecutives i va ser decisiu en molts partits importants, tot i que potser mai tant com en la remuntada davant el PSG de la passada Lliga de Campions. Es va carregar l’equip a l’esquena, va marcar dos gols al tram final i va assistir Sergi Roberto a l’acció que culminava el miracle.
Potser aquell dia es va adonar que ja estava preparat per volar en solitari, sense la presència d’un Messi inabordable, amb el qual no se li han conegut mai problemes de convivència malgrat que el brasiler també va rebre tracte de crac al vestidor, tant per al repartiment de les vacances nadalenques com per a les seves excursions al Brasil, per l’aniversari de la seva germana, per exemple.
Estava destinat a prendre el relleu de Messi al Camp Nou, però l’argentí té el do de la longevitat i la regularitat. Ara, al seu full de ruta dins d’una carrera molt marcada pel màrqueting i el negoci pur i dur, li tocava ser la vedet. Un volcà va passar pel Barça, que si es caracteritza per res és per cavalcar sobre un cràter permanentment.
No va tenir mai problemes amb Messi i estava cridat a ser-ne el relleu, però l’argentí té molta corda Artífex de la remuntada davant el PSG, potser aquell dia es va adonar que estava preparat per volar sol