Emocions al Port Olímpic

Abans de la cita olímpica catalana, la vela ja era l’esport que més medalles havia aconseguit per a la delegació espanyola, amb tres ors, una plata i un bronze a partir de Montreal’76. També s’esperava molt dels regatistes a Barcelona’92 i no van fallar. Les primeres alegries van arribar per part dels canaris Luis Doreste i Domingo Manrique, a Flying Dutchman, i el català José María Van Der Ploeg –un barceloní de 34 anys fill d’un holandès establert a Barcelona–, a Finn. Tots tres van aconseguir la medalla d’or per camins ben oposats: els primers van tenir la necessitat de disputar l’última regata, mentre que el barceloní la va assegurar un dia abans, per la qual cosa no va haver de competir l’últim dia.

També va ser un dia de gran alegria per al cubà Javier Sotomayor. El saltador no havia pogut competir als Jocs anteriors pel boicot a què es va afegir Fidel Castro, però no va fallar a Montjuïc en un concurs mediocre. Un salt de 2,34 metres li va valer l’or, per davant del suec Sjörberg, el polonès Partika, l’australià Forsythe i el nord-americà Conway, tots amb la mateixa altura, però més salts nuls.

D’altra banda, el comitè organitzador va demanar al COI l’adopció de mesures per controlar els atletes que havien estat eliminats dels Jocs, però continuaven residint a la Vila Olímpica del Poblenou. “No podem limitar la seva estada, ja que oferim 18 dies d’allotjament gratuït a cada atleta participant, però ens comença a preocupar la creixent tendència a alterar l’ordre de la Vila Olímpica, en què ja costa de mantenir el silenci en les hores de descans”, va dir Josep Miquel Abad, conseller delegat. “Jo puc tancar la discoteca, però no la platja”, va afegir.