Astres que van i venen
Wayde van Niekerk es prepara per recollir el testimoni d’Usain Bolt
Diu Usain Bolt (30): –Aquest paio és el futur. És un paio molt cool. I tothom li riu la gràcia. Bolt es refereix a Wayde van Niekerk (25). És l’home bala. El velocista disposat a agafar les regnes de l’atletisme. Un de preparat per emular Michael Johnson, l’últim que va firmar el doblet 200-400. Ho va fer a Göteborg el 1995.
Arriba Van Niekerk i els responsables de l’IAAF respiren, alleujats.
Tant l’hi agraeixen, els tècnics, que han decidit posar-l’hi amb safata: el calendari del Mundial està dissenyat al voltant de Van Niekerk. El sud-africà, el paio cool, podrà disputar les dues distàncies, la mitja volta i la volta sencera, amb prou temps per recuperarse entre l’una i l’altra.
Fins i tot Bolt li concedeix un espai, un trosset de glòria. El jamaicà, campió del món dels 200 m des de fa vuit anys –feu comptes: surten quatre títols mundials–, ha renunciat a la distància.
Diu que li fa mal, que pateix massa quan la disputa. En el Mundial del seu comiat, Bolt es concentrarà en els 100 metres i el relleu: obrirà i tancarà el campionat.
L’adeu de Bolt, que demà comença a retirar-se del tartan (són les primeres dues rondes dels 100 metres a Londres) feia anar bojos els directius i el món de la mercadotècnia.
Bolt és un anunci universal. Milers de nens saluden els seus pares fent el gest el llampec.
Centenars de periodistes assistien dimarts, a Londres, a un euforitzat exercici de màrqueting, tot organitzat per Puma. Davant de tothom, Bolt proclamava: –Aquest paio, Van Niekerk, és cool. La proclama és notable. Van Niekerk arriba beneït pel més gran. Tot i que juguen en lligues diferents.
Van Niekerk és cool, però parla en veu baixa. Té un cognom complex, difícil de memoritzar, i un aspecte de
La IAAF agraeix l’arribada de Van Niekerk: li han fet un calendari a la mida
persona normal. És més prim que musculós. Volta per tot arreu en companyia de la seva entrenadora, Ans Botha, de 75 anys, una senyora amb un aspecte que convida a la confusió.
Alguns creuen que és l’àvia de Van Niekerk. D’altres, una aficionada que es va acostar a demanar-n’hi una selfie.
Li diuen tannie Ans. Tannie és un terme en afrikaans: significa tia.
A Rio, la tia Ans va estar a punt de tenir un disgust. Cap guàrdia de seguretat no la deixava acostar-se a Van Niekerk, el seu atleta, que acabava d’esborrar la plusmarca de Michael Johnson en els 400 m.
–No em deixaven passar a abraçarlo. La Federació Sud-africana va haver d’intercedir per mi –explicava Botha a The New York Times.
Aquella cursa serà recordada per molt de temps. Es va registrar el 14 d’agost. Van Niekerk va arrencar pel carrer 8, sense referències: tots corrien darrere seu, veient com l’home s’allunyava. Van Niekerk va registrar 9s80 en el segon cent.
Mitja hora més tard, Bolt guanyava els 100 metres. Li van preguntar per Van Niekerk i va cridar:
–Uau!