Itàlia i França es barallen per les drassanes navals STX
Un culebrot econòmic està enfrontant els governs de Roma i de París. L’objecte de la contesa són les drassanes navals STX, que es troben a Saint-Nazaire, al Loira. La societat era sota control d’uns coreans, que van entrar en fallida.
El gener d’aquest any se’n va acordar la venda del 66,66% a la italiana Fincantieri (participada per l’Estat italià), mentre que la resta romandria en mans de l’Estat francès. A l’abril, el president François Hollande va arribar a un pacte amb els italians, que arribarien al 54%, amb el compromís de no augmentar la seva participació durant vuit anys.
Tot i això, el nou president Emmanuel Macron ha canviat les regles del joc de forma unilateral. La setmana passada va anunciar la nacionalització “provisional” de la companyia, amb el pretext de garantir “la sobirania” i la “protecció dels llocs de treball”. Per la seva banda, els italians titllen la decisió d’“inacceptable” i anuncien que “no baixaran mai del 51%”. El conflicte diplomàtic està servit.
Darrere d’aquesta lluita hi ha uns interessos econòmics rellevants. STX ha tornat a la rendibilitat i té al davant 11 anys de comandes. La seva activitat va des de les naus de creuer fins als vaixells militars. Per als francesos, es tracta d’un actiu estratègic. Per als italians, és una oportunitat de negoci. En efecte, STX té la possibilitat tècnica de construir naus de grans dimensions, d’entre 200 i 220.000 tones, els anomenats gegants del mar (com les de les multinacionals MSC o Royal Caribbean), cosa que Fincantieri no està en condicions tècniques de dur a terme.
L’empresa italiana, per la seva part, compta amb una facturació superior (4.400 milions contra 1.400 milions), 20.000 empleats i unes comandes valorades en 24.000 milions d’euros, quatre vegades més que els francesos.
Entre les dues empreses, si operessin de forma conjunta, tindrien el 60% del mercat de la construcció de naus de creuer.
París ofereix ara repartir el capital entre francesos i italians al 50%, amb l’objectiu de crear un pol europeu al sector militar. A canvi de garanties sobre el manteniment de l’activitat a França, Macron accediria a que els italians tinguessin més poder en la presa de decisions.
Tot i això, Roma rebutja la ruptura de l’acord inicial i es queixa que França practica una forma de “patriotisme econòmic” que no està justificat (especialment quan moltes marques italianes de prestigi estan en mans de grups francesos). Després de l’estiu les parts es reuniran per desbloquejar la situació.