Animals abandonats
Els amos d’animals domèstics es van desfer de 22.000 gossos i gats el 2015 a Catalunya, un 9,6% menys que fa deu anys
Les xifres d’animals abandonats amb prou feines s’han reduït en els darrers deu anys.
Un total de 22.215 gossos i gats van ser abandonats a Catalunya l’any 2015. Cada 18 minuts un d’aquests animals de companyia és recollit del carrer (per agents rurals) o ingressat en centres d’acollida. Les xifres no són gaire encoratjadores, ja que en 10 anys amb prou feines ha millorat el comportament ciutadà cap a les mascotes, segons l’Informe estudi sobre l’abandonament d’animals de companyia a Catalunya, que compara la situació entre el 2005 i el 2015. Malgrat que en aquest decenni s’ha reduït un 9,6% el nombre d’abandonaments d’aquests animals (gossos, gats i fures), les xifres demostren que “encara hi ha una escassa sensibilització cap als animals i molt poca conscienciació social”, segons indica l’estudi, elaborat pel cos d’agents rurals de la Generalitat i la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’ocupació dels centres d’acollida d’animals ha augmentat un 16% en aquest període. Han passat de donar empara a 8.459 gossos i gats el 2005 a 9.856 el 2015, mentre que el nombre d’aquest tipus de centres s’ha mantingut estable.
L’any 2015 el nombre de centres d’acollida enquestats va ser de 106 (el mateix número que el 2005, tot i que ara hi ha menys centres públics). “La tasca dels agents ha permès detectar un nombre més elevat de centres no oficials i fins i tot de particulars, i malgrat que aquest nombre de centres no oficials és més gran que el 2005 –i no s’han detectat tots els existents–, molts centres oficials s’han vist obligats a tancar durant la crisi”, explica Paula Calvo, investigadora de la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut.
Ara per ara, el mateix nombre de centres manté un nombre més gran d’animals. “Els llocs oficials estan sobrepassats per la realitat; estan saturats”, afegeix. Això es deu especialment a l’augment de 10,5 punts en el percentatge de gats recollits.
La majoria dels centres enquestats creuen que “la situació s’ha estancat o ha empitjorat respecte a fa 10 anys”, indica Calvo. Tan sols 30 dels 106 centres consideren que
L’ocupació dels centres d’acollida ha augmentat un 16% durant l’última dècada Un 19% dels exemplars recollits portava el xip, per la qual cosa la identificació no resol el problema
s’ha millorat lleugerament.
L’augment de mascotes en aquests llocs d’acollida és degut, també, a un creixent nombre d’animals que no són adoptats. Alguns hi estan durant llargs períodes de temps. El 2015 no van trobar família 3.335, un 11% del total. La majoria són gossos vells, races potencialment perilloses i els que han viscut amb persones amb síndrome de Noé (que acumulen animals sense reconèixer que els mantenen en mal estat). Es tracta d’“animals invisibles”, tal com explica Calvo.
Només el 25% dels centres declara que ha tingut suport municipal, quan els consistoris hi estan obligats per llei. “Com que és competència municipal, haurien de controlar tot el procés, des de l’entrada fins a la sortida dels animals, però veiem que això no succeeix, que hi ha una baixa implicació municipal”, exposa Cristina Jané, agent rural i directora de l’estudi. El juliol és el mes fatídic. “No és una casualitat, ja que és l’època en què es registren més llorigades indesitjades de gats” afegeix Jané.
El nombre de gossos i de gats recollits sense identificació també és molt elevat. Encara que el xip és obligat per llei, i malgrat les múltiples campanyes dutes a terme per conscienciar del seu ús, només el 18,9% dels animals rescatats el duia. I el que és més greu: tot i així, els animals van ser abandonats igualment. “La impunitat és una realitat. No li passa res a qui abandona un animal. Per això hem fet un canvi en el règim sancionador”, assenyala Ignasi Rodríguez, cap de la secció de protecció dels animals de companyia de la Conselleria de Territori i Sosteniblitat.
Antoni Mur, inspector en cap dels agents rurals, proposa realitzar aquest estudi de manera continuada per saber on destinar els recursos de manera eficient, donar suport als pobles petits, millorar els controls i fer-los més sistemàtics i impulsar més programes o activitats formatives sobre aquests animals domèstics i conscienciar les generacions futures.