Eufòria al camp de regates olímpic

Les previsions es van complir al Port Olímpic. La delegació espanyola va viure una de les millors jornades amb les medalles d’or de Jordi Calafat i Kiko Sánchez, i Teresa Zabell amb Patricia Guerra, tots en 470, i la plata de Natalia Vía Dufresne, segona a Europa, uns èxits que s’afegien als de Van der Ploeg, a Finn, i L. Doreste/Manrique, a Flying Dutchman. Els ors de 470 no estaven assegurats quan faltava l’última regata, per la qual cosa l’emoció va ser present en el mar barceloní fins ben bé fins al final de la competició. “Costa estar tranquil un dia com aquest”, va reconèixer Sánchez, tot i que va deixar ben clar que “els nervis es queden a terra”. “No, no m’esperava més abans dels Jocs. Estic satisfeta amb el que he fet. Hauria firmat aquesta plata”, va assegurar Via Dufresne, que es va abraçar amb la infanta Cristina en acabar la regata.

A Montjuïc, Fermín Cacho va oferir una magnífica impressió en la primera sèrie dels 1.500 metres, que va guanyar amb gran autoritat amb un temps de 3m37s04. En canvi, José Luis González es va acomiadar de la gran competició després de no classificar-se per a les semifinals en la tercera sèrie, en què va ser setè. “És aviat per pensar en el podi. El meu objectiu és classificar-me per a la final. Una vegada allà, hi haurà set o vuit atletes en disposició de guanyar les medalles”, va dir amb prudència Cacho.

D’altra banda, Alexandre de Merode, responsable mèdic del COI, afirmava que “hem desenvolupat àmpliament la nostra tasca repressiva, però molt poc l’educació, tret d’alguns països molt concrets, i encara no hem aprofundit en les raons que té l’atleta d’elit per dopar-se”. Segons la seva opinió, “sempre hi haurà gent que estafarà, i encara més quan els esportistes són tractats realment com si fossin accions de Wall Street”.