L’Assemblea Constituent de Maduro pren possessió entre protestes
El Vaticà demana la suspensió del nou Parlament per evitar la violència
Anxovats, gairebé sense espai per a les cadires, al Saló El·líptic del Palau Federal Legislatiu, els més de 500 diputats sortits de les eleccions del 30 de juliol van celebrar ahir la instal·lació de l’Assemblea Nacional Constituent (ANC). La Guàrdia Nacional Bolivariana –una policia militaritzada– havia forçat la vigília les portes d’aquesta sala decorada amb quadres dels pares de la pàtria que normalment correspon al poder executiu. Els membres, tots ells de l’oposició, de l’Assemblea Nacional que ocupen l’hemicicle s’havien negat a cedir-lo. És una situació estranya per a una Constituent que es defineix com a “plenipotenciària” i “sobiraníssima”, per sobre del mateix president, Nicolás Maduro.
L’ambient era de dia festiu, dins i fora del sector nord del palau de Caracas que acull el Saló El·líptic, i els accessos del qual eren controlats per la Guàrdia Nacional. Una marxa que va partir de la seu de la telefònica a l’avinguda Libertador, amb els principals líders maduristes al capdavant –entre ells la muller de Maduro, Cilia Flores–, va tornar al palau els retrats de Simón Bolívar i Hugo Chávez que la majoria opositora del legislatiu havia retirat al desembre.
Els chavistes –centenars, milers...– es van concentrar al llarg del matí en tres punts de la capital, mentre que seguidors de l’oposició i alguns parlamentaris ho feien al migdia en uns altres cinc per convergir en manifestació cap a la seu parlamentària. Tot i això, la crida de la Taula de la Unitat Democràtica no va ser atesa en massa com en altres ocasions. El represaliat Antonio Ledezma havia sortit, hores abans, de la presó i havia tornat a la condició d’arrest domiciliari.
En to distès, de fingida solemnitat, els nous líders de la Constituent van jurar els càrrecs. Actuava de president o “director de debat” el diputat de més edat, Fernando Soto Rojas. Però de debat no en va haver, perquè va prendre la paraula el sempitern número dos del chavisme i vicepresident del Partit Socialista, Diosdado Cabello, fent “modestament” una “proposta immillorable” per anomenar els quatre components de la junta directiva de l’assemblea, els quals van ser votats en bloc “per unanimitat”, de manera que va caldre repetir el vot a mà alçada individualment per a cada un.
No hi va haver sorpreses. L’excancellera Delcy Rodríguez presidirà la cambra, amb l’exministre Aristónbulo Istúriz i el fiscal Isaías Rodríguez com a vicepresidents, membres els dos de la Constituent del 1999, i Fidel Vázquez i Carolys Pérez com a secretaris.
Hi havia roses a les mans, fotos d’Hugo Chávez, crits de “Victòria popular!” i nombrosos exemplars de la Constitució en la ben coneguda edició de minillibre de butxaca. Els nous líders van jurar els càrrecs per aquella carta magna que va ser el llegat de Chávez i que suposadament ells mateixos han de canviar...
O no. Perquè el diputat constituent Julio Chávez deia, segons Telesur, que la instal·lació de la nova assemblea serà garantia de la pau al país, “blindant la Constitució, governant l’economia i revisant el Ministeri Públic –la
L’OPOSICIÓ ELS VA RETIRAR
Els constituents tornen els retrats de Bolívar i Chávez a la seu parlamentària
VOTATS “PER UNANIMITAT”
El poderós Diosdado Cabello “proposa” els quatre líders de la nova assemblea
Fiscalia– per enfrontar la impunitat”.
El missatge, de fet, és un altre. Més que de fer reformes es tracta de recuperar el poder legislatiu, arrabassat per la dreta en les eleccions del 2015. D’allà el lema de la jornada: “Ha arribat el dia, tornem a casa!”.
Però l’argument, extensament utilitzat per tots, és que amb ells torna la pau a Veneçuela. El primer a fer-ho va ser el jesuïta Numa Molina, rector de l’església de San Francisco de Caracas, cridat a beneir els constituents per la tradició cristiana de la majoria dels veneçolans. Religiós enfrontat als bisbes del país, va dir: “Vinc a beneir un poble que va votar el 30 de juliol amb un crit: venim a demanar la pau”. Segons el pare Numa, van ser nou milions, “però jo sé que en són més”.
De tota manera, el primer discurs de Delcy Rodríguez com a presidenta va ser ben poc conciliador. Segons ella, “un grup minoritari pretén la restauració neoliberal”. Es tracta, va afirmar, de “la dreta feixista, que quan van governar van exercir el terrorisme d’Estat”, “han cremat éssers humans vius” i “van ser més feixistes del que estan expressant ara”. “Són violadors massius dels drets humans, i nosaltres hem instal·lat de l’Estat dels drets humans”. Amb aquests arguments, els líders maduristes pretenen atribuir a pistolers i violents en general mobilitzats per l’oposició les víctimes de quatre mesos d’enfrontaments als carrers, amb resultat de 124 morts i més de 5.000 ferits.
Segons publicava ahir el diari El Nacional, pròxim a l’oposició, les negociacions entre aquesta i el Govern, que tenien com a mediador a José Luis Rodríguez Zapatero, van durar fins a l’últim moment però “(Henrique) Capriles i Leopoldo (López) van optar per cridar a no votar el diumenge 30, per aprofundir en el carrer i deixar que la geopolítica actués”.
Delcy Rodríguez va enviar un missatge “a la dreta veneçolana”, que es nega a renunciar a la violència criminal. “El poble de Veneçuela –va asseverar– li diem que si no pren el camí democràtic de l’acció política s’enfrontarà a la justícia”.
Per fi, entre promeses a “combatre la guerra econòmica” que pateix el país i la “conspiració neoliberal”, l’excancellera (el nou i acabat de nomenar és Jorge Arreaza, casat amb la filla gran d’Hugo Chávez) es va dirigir “a l’imperi salvatge i bàrbar”, és a dir, els Estats Units. “No et fiquis amb Veneçuela”, va clamar. “I a la comunitat internacional li diem: resoldrem les nostres crisis sense cap mena d’interferència estrangera”.
Nicolás Maduro no va ser a la instal·lació de l’Assemblea Constituent: no li corresponia, i Delcy Rodríguez va exaltar la seva figura: “El president Nicolás Maduro Moro es va fer gegant i va lliurar el poder al poble”.
L’oposició, naturalment, creu que Nicolás Maduro s’ha fet gegant, però ha estat tan sols per conservar el poder. La MUD, per la seva banda, es troba en una posició pitjor que fa uns dies, quan confiava en el carrer. Ara, i malgrat les denúncies de frau electoral, resisteix en un Parlament disfuncional. “L’única forma” que treguin els diputats és si ells (el Govern) ho fan per força i treuen la seva pitjor cara de la repressió”, va dir ahir el vicepresident de l’Assemblea Nacional, Freddy Guevara.
“S’ENFRONTARÀ A LA JUSTÍCIA”
La presidenta de la Constituent amenaça a l’oposició, que no vol deixar la Cambra