El discurs de Belfast
El primer ministre Varadkar diu que no acceptarà cap imposició de Londres
El primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar, desafia els partidaris del Brexit a “posar-se a pensar i oferir solucions, ja que han estat ells que han estripat les cartes”.
Estava cantat que la primera visita oficial a l’Ulster del nou primer ministre de la catòlica Irlanda seria complicada. Al cap i a la fi, el taoiseach Leo Varadkar és un gai d’origen hindú i fill d’immigrants, mentre que el govern de Stormont està encapçalat pels ultraconservadors protestants anglosaxons blancs del DUP, socis de Theresa May i per als quals esmentar la unificació de l’illa és com nomenar l’Anticrist.
Per complicar encara més les coses, la posició dels unionistes nordirlandesos sobre el divorci europeu és tan contradictòria com insostenible, i consisteix a proposar un Brexit dur entre el Regne Unit i la Unió Europea, però un Brexit tou o inexistent entre el nord i el sud d’Irlanda, perquè la frontera continuï sent invisible, el comerç flueixi, i els habitants de l’Ulster continuïn optant en funció de la seva religió o política entre el passaport britànic i el de la República, o els dos si els ve de gust, amb els extraordinaris drets que això els dona.
Varadkar va ser intencionadament provocador a l’hora d’afrontar aquest dilema en un discurs a la Queens University de Belfast, i va desafiar els brexiters a “posar-se a pensar i oferir solucions, ja que han estat ells que han estripat les cartes i plantejat el desafiament més dur per a Irlanda, Europa i el Regne Unit en diverses generacions”. Per la seva banda, va suggerir la idea d’una unió duanera bilateral Londres-Brussel·les similar a la que existeix entre la UE i Turquia, la permanència en l’Espai Europeu de Lliure Comerç partint d’un model com el noruec o el suís, i un període llarg de transició fins que s’executi el Brexit. El problema és que les dues primeres opcions han estat categòricament descartades pel Govern de Theresa May perquè significarien la continuïtat del lliure moviment de treballadors, i la tercera és objecte d’un debat intern tory entre els que voten per prolongar l’statu quo fins al 2022, i els que desitgen marxar donant un cop de porta el 2019.
Proposa una unió duanera com la de Turquia amb la UE i un llarg temps de transició després del Brexit
Varadkar va deixar clar que no permetrà que els partidaris del Brexit imposin a Irlanda la situació que els vingui de gust, com la instal·lació de càmeres que substitueixin els controls fronterers tradicionals, sobretot de mercaderies. “Si Londres ho vol fer, que ho faci a l’Ulster –va assenyalar–. Però a la República no serà així”. La seva alternativa preferida és el trasllat de la duana als ports i aeroports, com si la línia divisòria entre els dos països fos al mar. Però els unionistes s’hi oposen, entenent que seria un primer pas cap a la unificació entre un nord més pobre i dependent dels subsidis, i un sud més pròsper i obert al món. En canvi, el Sinn Fein dona suport a la idea i pressiona per a la concessió l’Ulster d’un estatus especial.
“De la solució que es trobi en dependran tots els aspectes de la vida a l’Ulster: l’economia, la frontera, els drets dels ciutadans, l’ocupació, la facilitat de viatjar, el comerç, les inversions, el turisme, l’agricultura, la pesca, l’energia, els serveis públics... De manera que Londres i els partidaris del Brexit dur ja poden posar fil a l’agulla”, va dir el taoiseach.
A continuació Varadkar va participar en el festival de l’orgull gai a Belfast, la qual cosa no li va generar precisament més simpaties entre els unionistes protestants.